El Calendari Català del any 1876, editat a l’estampa de la Renaixença de Barcelona, n’era el dotzè any que l’editava Francesc Pelagi Briz, publicà una obra de teatre amb el nom Lo Pi de las tres Brancas, no va pas signada, però el seu autor és l’editor del propi Calendari, en Briz. Aquesta important publicació duia un curiós sots títol “Escrit pels més coneguts escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians, per Francesc Pelay Briz”. També aquest any seria re editada, però ja firmada per Briz i inclosa en el seu llibre La Roja, cuentos, Rondallas Novelas, al pròleg datat el 1875 el mateix en Birz afirma “ L’acollida que ha tingut la meva primera col·lecció de – quentos- (La Panolla) m’ha mogut a donar a llum eix nou aplec…”. A la primera edició de La Panolla de 1873 no hi ha aquesta obra de teatre dedicada al Pi, però està recollida per l’edició pòstuma de La Panolla feta a l’any 1922. Al Berguedà, Birz, la va publicà per capítols a la revista de Berga Lo Pi de les Tres Branques número 2, 3 i 4 de 11 i 25 de desembre de 1898 i 15 de gener de 1899. Pel seu evident interès i en ser introbable reproduïm sencera aquesta obra teatral a l’Annex II d’aquest llibre.
Aquesta peça teatral de Briz, hi ha una escena que diu :
Guenyo – Ja hi som! La collada és aspra en aquesta hora. Hi cau un raig de sol! Mira, veus al peu de la vessana, al pla, aquest pi de soca mig pelada i gegantina?
Tivat – El pi de les tres branques
Guenyo – Li sabies el nom?
Tivat – Tot bon català l’hi sap; es l’arbre de casa.”
Aquesta contundent definició com l’arbre de casa a l’any 1876, fa que haguem de considerar que el Pi , ja era molt conegut com a fenomen arbori deu anys abans que mossèn Cinto publiques la seva poesia. Les paraules de “Tot bon català l’hi sap; es l’arbre de casa” fan referència al deure de conèixer-lo dels bons catalans.
De Briz al pròleg de l’edició de La Panolla de l’any 1922 s’explica que el seu nom era Francesc Pelagi Joan Birz i Fernández (Barcelona 1839 -1899), inicià estudis de Dret, traduir al català Mireio de Frederic Mistral, publicà nombroses obres en castellà però aviat es passà al català i participà als Jocs Florals, usant moltes vegades el nom de Trobador del Montseny, el mateix any de la seva mort li fou editada pòstumament Cap de Ferro amb nombroses referències a la comarca el Berguedà. A Calendari Català editat entre els anys 1865 i 1882, hi havia col·laboracions de diversos autors com Teodor Llorente, Apel·les Mestres, Víctor Balaguer, J.M. Bartirna, Querol… i mossèn Cinto, per tant podem afirmar que molt probablement coneixia la peça de teatre del Pi de Briz. Verdaguer publicà versos a les edicions del Calendari dels anys 1873, 1874 o 1877, entre d’altres, per tant segur que coneixia l’obra de teatre de Briz.
