Queden lluny els anys que vivíem amb certeses. D’un temps ençà el món s’ha anat tornat més incert, la geopolítica ofereix situacions complexes, sovint difícils d’entendre. Després de la caiguda de la URSS es trenca l’equilibri de la guerra freda i es va entrant en un nou escenari en que els estats emergents (Xina, l’Índia…) deixen de ser-ho i demanen el seu paper al món, mentre Rússia va buscant recuperar protagonisme i semblança territorial amb l’antiga URSS, alhora que Occident (EUA i la UE) li barren el pas amb l’entrada de l’OTAN a les Repúbliques Bàltiques i a estats de la ex-URSS, fet que incòmode Rússia.
La crisi econòmica del 2007 i la pandèmia no ajuden a la cohesió dels blocs i tot es complica amb la invasió de Rússia a Ucraïna i, més recentment, amb la guerra a Gaza, després, això sí, d’un atac injustificable de Hamàs a Israel.
Totes aquestes situacions i d’altres com la implosió i efectes de les noves tecnologies, generen inestabilitat i diferències polítiques, socials i econòmiques. Tot plegat es complica encara més amb l’arribada de Trump al poder i l’aplicació de les seves impactants polítiques (211 ordres executives en 100 dies) que afecten a immigrants, al comerç internacional amb l’aplicació d’aranzels i, sobretot, a la geopolítica amb la seva posició respecte la guerra d’Ucraïna amb suport a Rússia i amb crítiques injustificades a la UE, que trenquen l’esquema de relaciones internacionals establert després de la II guerra mundial, a més d’optar a quedar-se Groenlàndia i al suport incondicional a Israel en el conflicte de Gaza.
Aquests canvis generen inestabilitat i incertesa, que és el pitjor per l’economia i també per la confiança de la ciutadania. Veurem com anirà evolucionant tot plegat, però pel que fa a nosaltres, pel que fa a la UE, ens convé anar junts, respectant la diversitat, donat que és la millor manera de defensar la llibertat, seguretat i ciutadania europea i d’aportar al món els valors de la democràcia i la pau.
