El passat dia 26 d’abril de 2025, un dia abans del dia de la solemnitat de Maria de Montserrat i dia del seu sant, ens va deixar Montserrat Úbeda i Pla, nascuda a Barcelona l’any 1965. Era l’ànima de les llibreries Ona, perquè en va alçar més d’una fins que va retornar de ple al caliu de l’Ona de Gran de Gràcia, creada una dècada enrere, i on s’hi respirava el seu món entranyable.
Montserrat Úbeda va començar a treballar a la llibreria Ona de la Gran Via molt joveneta, amb a penes catorze anys. L’Ona de Gran Via, fundada l’any 1962, era l’Ona original que va haver de tancar les portes l’any 2010, però el seu esperit ha estat llavor de l’esplèndida Ona de Via Laietana promoguda per Tatxo Benet. El pare de Montserrat Úbeda, Jordi Úbeda, va ser un dels fundadors de la primera llibreria Ona. Era gerent de les Publicacions de l’Abadia de Monserrat i amb esperit emprenedor també havia creat Publicitària Catalana, que tenia l’estudi en el mateix edifici que les PAM. Ho sé molt bé, perquè hi vaig treballar un temps, en aquest estudi publicitari: tots els anuncis de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat publicats a la revista Serra d’Or sortien de les nostres mans i encara recordo els nervis i l’emoció que hi va haver entre els companys de feina quan va sortir el primer número del diari AVUI, nascut en un dia tan emblemàtic com el dia de Sant Jordi: el 23 d’abril de l’any 1976. A Publicitària Catalana hi vam treballar més d’un anunci. Tot feia olor de nou, en aquell diari en català, i ens tremolaven les mans en obrir aquelles primeres pàgines!
La jove Montserrat Úbeda, que jo vaig veure a les PAM més d’un dia de la mà de la seva mare, Joaquima Pla, va formar-se en aquest ambient cultural de llibres i catalanitat profunda que ha dut fins a les últimes conseqüències, fins i tot quan la seva salut ja era fràgil i en temps de tantes tribulacions com s’han succeït d’ençà l’octubre del 2017: a la llibreria Ona de Gran de Gràcia s’hi podia trobar tot el material necessari: paper, bolígrafs i adreces, que ella posava a disposició del públic per escriure cartes als presos polítics.
El capteniment de Montserrat Úbeda sempre ha estat el d’una dona ferma en les seves conviccions: a les seves llibreries només s’hi trobaven libres en català. En l’Ona de Gran Via més d’una vegada hi havia adquirit llibres de fons, aquells llibres que ja no es trobaven enlloc més que en aquell espai guardat per una vestal dels llibres com va ser sempre Montserrat Úbeda.
