Se t’assequen les mans,
i un núvol de vent sobre El Verd,
dissimula l’enyor dels teus ulls
a les mines de carbó.
L’esperança estreta,
al cor de la muntanya, era el filó
que terra avall t’empenyia.
Dins la galeria, de tanta pedra,
amb les mans gruixudes i aspres
vas cavar-hi un tresor.
Allà reposen, entre les roques,
la cançó i el record.
