Cada nit
Nit rere nit
contemplo,
somric,
situo,
compto,
parlo,
respiro,
ploro,
espero
els estels.
I pregunto:
Què hi ha
darrere d’ells?
Estimat, Manel Tobias
Sovint, mentre dormo sento que em truquen al telèfon fix i de seguida puc reconèixer la veu d’un germà, pare o mare… que ja fa temps van anar al cel… M’encomanen que em cuidi dels que encara tinc a prop. I tot seguit pengen deixant-me el coll ennuegat de llàgrimes. Suposo que la comunicació entre els estels encara no és una integral prou definida.
Rosa Maria Pascual
