No sense penes hem arribat on som. Tenim, ara mateix, la consulta convocada, malgrat un tribunal espanyol a les ordres del seu govern ens l’hagi suspès. Tenim, també, la campanya informativa engegada de nou, malgrat que s’hagi hagut d’alterar greument. Finalment, després d’una cimera de moltes hores, tenim consens entre els partits favorables al dret a decidir, és a dir, entre aquells que creuen que Catalunya ha de ser el subjecte de la de democràcia. Hem de ser optimistes pel que fa a les tensions que puguin anar sorgint, sempre que no derivin en trencadisses, i hem d’estar agraïts del fet que aquestes hi puguin ser. Són fruit d’una transversalitat ideològica del catalanisme que fa que aquesta consulta pugui ser promoguda per diversos partits molt diferents entre sí.

El que no sé si tenim clar, però ho hauríem de tenir, és que ja no hi ha marxa enrere. Si ens fixem en el cas escocès, veurem com les promeses de Westminster de grans  avenços de l’autonomia en cas de decidir romandre al Regne Unit s’han anat esfumant i s’han revelat com un engany. En el nostre cas, no només no hi ha hagut tals promeses, sinó que, per contra, hem tingut diverses amenaces de repressió per part del govern espanyol. Per tant, siguem conscients que si no arribem fins al final, si no duem aquest país fins a la independència, l’acarnissament d’Espanya sobre Catalunya serà implacable. La història ens ho confirma: cada cop que hem fet el gest de rebel·lar-nos i no ens n’hem sortit, en comptes d’asseure’s i escoltar què ens passa, ens han sembrat els camps amb sal.

A la seva manera, el minso camí que hem fet aquests dies ja és un desafiament intolerable. Som l’esclau que ha gosat parlar de tu a l’amo i això es sanciona amb moltes fuetades. Per aquest motiu, és inversemblant qualsevol solució de mitges tintes, terceres vies i encaixos diversos. Hem cremat les naus. Els antics grecs explicaven que Orfeu va perdre la seva estimada Eurídice quan va mirar enrere. A la Bíblia s’hi explica que l’esposa de Lot, Edith, va quedar convertida en una estàtua de sal pel mateix motiu. Toca anar endavant amb el pas decidit.