Ja has vist, oi? De la segona graderia estant no se t’endevinava l’expressió, però he vist que alçaves el cap i t’agoitaves l’estadi des d’on els centenars de campions que t’han precedit l’han vist per primer cop, i he copsat un gest de respecte tot mirant enlair i entorn teu; no t’he vist la cara però me l’he imaginada i després, gravada al videu he volgut comprovar que no m’equivocava. Fa goig, oi? Àdhuc deu fer una mica de por, de respecte. Aquella gernació de cares, aquella pluja de flaixos, i l’himne, renoi! avui més de 70.000 veus donant-te la benvinguda cantant de cor que som la gent blaugrana que hem vingut del nord i del sud d’aquest petit país per dir-li de nou al món que estem aquí de fa més de cent anys fent futbol de veritat, que mai ningú no ens podrà tòrcer. En diem ser més que un club, ja ho deus haver sentit a dir.
No sempre viuràs el partidàs d’avui, amb un rival mig grogui des del minut 2, i que tot plegat ha fet dos golets tontorrons que no han comptat per res. Perquè ja em diràs si no: Ibra posant les coses al seu lloc amb un gol de delicatessen, Messi, que té el mòbil de Déu Pare i que parlen sovint, fent-ne dos i donant-li a Keyta mastegat el quart amb dos controls consecutius esquerra-dreta en un metre quadrat, de dibuixos animats, la canonada d’Alves impressionant… ja saps que la temporada passada va ser de pitet, oi? Doncs, mira Xigri, avui per primer cop ens retrobem amb aquelles sensacions, sobretot a la primera part, que hem vist que els mecanismes reorganitzats van funcionant. I tu, noi, que vas molt bé, creu-me que fa anys que vigilo defenses i que he vist els millors centrals dels darrers 30 anys, t’he vist col·locat, seriós, discret, atent, traient-la ràpida i agressiva però segura, i fent el que ja és punta de coixí: rebutjar i construir alhora.
No sempre les coses roden, ja saps, i hi ha dies que no entra la mala bèstia esfèrica aquesta que ens hem proposat com a vehicle de tants somnis, què vols que t’expliqui: això passa aquí com a Iziaslav. Però l’estadi, jove amic, gairebé sempre el veuràs així, i si conserves la capacitat de no avesar-t’hi, de posar cara entre esglai i alegria de nen mirant-se els Reis d’Orient, aleshores, jove amic, estaràs en el recte camí de ser el crack que ens prometem, de passar la fina línia que separa un indiscutible bon professional d’esdevenir un dels herois d’aquest poble que avui et donava la benvinguda.
Hola Xigri, som la gent blaugrana! Bon viatge pels guerrers!
P.S. com que el noi escriu el seu nom en caràcters cirílics, a saber ?????? ???????????? ???????????, ja em direu si no el podem escriure com més s’assembla a la nostra parla, i estalviar-nos consonants compostes, oi? En català, Xigrinsqui, diria jo… ara s’ha fet tard, però, per a despertar els que hi entenen, ja els hi miraré.
