Em comentava l’altre dia un bon amic, com pots estar a El Matí i a Reagrupament alhora?. No vaig dubtar: “La manera natural d’expressar-me políticament estant a El Matí, per mi, és votant Reagrupament”. Si em permeten, potser és un bon moment per desenvolupar una mica més el tema.
Ha arribat un moment en la vida política del país en què cada un de nosaltres s’ha de sentir interpel•lat. Davant del destí de la nació, a cada un se’ns demana prendre decisions. I amb el màxim respecte al que qualsevol company d´El Matí decideixi fer, jo opto per donar suport a Reagrupament.
Entenc les possibles reticències sobre la “ideologia” de Reagrupament. Sembla com si la independència i la regeneració política no fossin suficients. Però, en canvi, al meu entendre, l’atractiu de Reagrupament com opció electoral és precisament aquest, la inversió de la discussió política a casa nostra. Ja no és més “catalanisme de dretes” o “catalanisme d’esquerres” (si algú a Catalunya sap què significa exactament aquestes coses), ni “liberalisme” o “socialdemocràcia”, ni tan sols “democràcia-cristiana” o “socialisme”, avui la batalla és “unionisme” o “independentisme”, Espanya o Catalunya, província o Estat. Quan la pàtria viu un moment d’urgència nacional, quan es corre el risc que la nació es desfaci com un sucret en un vas de llet, quan estan sonant totes les alarmes alhora per la nostra supervivència com a poble, la discussió ideològica no pot ser en cap cas l’eix que ens separi, pel seu damunt hi ha el destí de Catalunya. Els meus adversaris polítics són tots aquells que no volen la sobirania plena del nostre país, és a dir, que onegi la bandera catalana, ben dreta, ben alta, ben sola a la Capitania Militar.
Vol dir això que sóc un descerebrat ideològic polític (i agafin-ho només com una pregunta retòrica, no cal que contestin)? Que no tinc les meves opinions sobre el Quart Cinturó o la política educativa?. Naturalment que sí, i penso defensar-les amb les ungles i les dents. Però jo no estic a Reagrupament per a discutir aquestes coses, estic per a sumar per a la independència.
Carrasco i Formiguera ha estat sempre el meu màxim símbol polític. Per això sóc d´El Matí, perquè hi veig la seva mateixa passió pel futur de Catalunya, i perquè aquí s’escriu, s’opina i es discuteix en llibertat. M’agradaria pensar que no m’equivoco si dono suport a Reagrupament exactamente pels mateixos motius.
