Ovidi Montllor va ésser un cantant d’èxit dins de la música catalana. M’encanta escoltar la veu profunda i clara del cantautor valencià nascut a Alcoi el 1947 i traspassat a Barcelona l’any 1995. La música del seu Homenatge a Teresa són d’una tendresa i una expressivitat que penetra ànima endins i et deixen el regust d’una cançó inoblidable.
Fill d’una família humil va debutar com actor amb el grup “La Cassola” i al cap de quatre anys es va traslladar a Barcelona buscant noves oportunitats. Treballà amb grups independents i al cap d’uns anys amb Adrià Gual i Núria Espert. Més tard va unir-se amb el conegut guitarrista i compositor Toti Soler del qual en sortiria un binomi irrepetible. La veu de l’Ovidi i la guitarra del Toti Soler han marcat una època i han deixat una petjada inigualable. La qualitat musical de Soler i la manera de cantar les lletres de l’Ovidi, pròpies o d’altres poetes com Papasseit o Vicent Andreu Estellés formen un conjunt únic. Només un actor pot donar tanta expressivitat a les seves cançons.
A finals de 1968 actua al Palau de la Música amb Pi de la Serra i Raimon. Segueix l’estil de Brassens amb una gràcia excepcional en la interpretació. La música francesa fou molt important per l’Ovidi, essent admirador de Léo Ferré, Montand i Brel i va posar música a Espriu, entre altres. L’any 1975 va actuar a l’Olimpyia de Paris enregistrant un disc. De tota la seva discografia (15 àlbums) la seves cançons més populars foren Homenatge a Teresa, Si, senyor i La Fera Ferotge.
Homenatge a Teresa és per a mi una cançó tendre, entranyable que emociona i que toca la fibra més sensible de les persones que l’escolten. La música que l’acompanya té un ritme melodiós, suau, que es fa escoltar amb devoció i que el tornaries a sentir més i més fins a impregnar-te del compàs de ¾ dolç i penetrant.
L´Ovidi va ésser un actor destacat, treballant en més de 50 pel·lícules i obres de teatre. El noi d’Alcoi va conquistar Catalunya i els països catalans però el temps que tot ho esborra porta a l’oblit la figura d’una figura entranyable com era l’ Ovidi. Però les seves cançons perduraran sempre.
Encara escolto amb devoció l’Homenatge a Teresa, rica amb matisos, preciosa, de la pobre dona que ha embogit i balla el vals davant d’una quitxalla que la segueix amb veneració.
Com un record d’infantesa/ sempre recordaré / a la Teresa/ ballant el vals./Potser fou l’únic fet/ amb algú que estimes/ abans que un bombardeig/ la tornés boja./ Tots els xiquets la seguíem/ i en un solar apartat ens instruíem/ al seu voltant./ Amb una floreta al seu cap/ i un mocador negre al coll/ i faldes llargues/ i un cigarret.
Així era la Teresa de l’Ovidi.
