Potser a passat per alt a la majoria de catalans atents a l’actualitat cultural del país, però fa poques setmanes s’ha esdevingut un dels esdeveniments culturals de l’any: la traducció al català de “La guerra jueva” de Flavi Josep. Presentat en un acte efervescent i magnífic a l’Ateneu Barcelonès, aquest primer volum d’un clàssic escrit en grec per un personatge del tot fascinant: general jueu nascut en una família sacerdotal, que viu el setge de Japata i es rendeix als romans, pronosticant els llorers de cèsar a Vespasià i reconvertit en el ciutadà romà Titus Flavius Josephus. Traïdor o visionari? Testimoni de la fi del judaisme sacerdotal i de la destrucció del temple de Jerusalem al costat de Titus, creurà – amb un gran poder de supervivència – que el que fa, al promoure la rendició als romans conqueridors d’Israel, segueix els designis de Déu que vol, de nou, castigar als jueus fent-los avinent un nou Nabucodonosor i una nova Babilònia, en les persones de l’emperador i de Roma. Alhora, “La guerra jueva” va tenir un paper importantíssim en l’intent de demostrar “científica” i històricament l’existència i carnalitat Jesús de Natzaret. És a dir, unes confuses notes marginals serien el fonamental “testimoni de Josep”, discutit, defensat i refutat en igual mesura.
Publicat per la Fundació Bernat Metge, dedicada des de la seva fundació a explicar una època i convertida en una de les col·leccions clàssiques més importants de les llengües del món, per on han passat els millors intel·lectuals de Catalunya, de Riba a Coromines, se’ns ofereix la primera part d’un llibre que ja es trobava a la biblioteca del rei Joan I, i que és més que un clàssic, un llibre absolutament modern. Modern en com serveix per posar la història al servei de la ideologia i com a instrument de construcció de la ideologia (En el cas de Flavi Josep, la justificació de l’actitud d’un poble perdedor que apareix, per obra i gràcia d’aquest llibre, com un poble elegit), segons va afirmar el professor Joan Ferrer a la presentació de l’Ateneu.Així doncs, com va dir el mateix professor parafrasejant a J.V. Foix: “si voleu ser moderns, llegiu els clàssics”. Per entendre la literatura política i històrica, llegiu a Flavi Josep.
Podeu visionar la presentació completa, en video, aquí
