La solemnitat de Crist, Rei de l’univers, corona l’any litúrgic, i les tres lectures d’avui ens parlen de les arrels humanes i divines d’aquesta reialesa de Jesús. La primera lectura ens presenta el moment en que David és reconegut i ungit com a rei d’Israel i de Judà. La paraula ungit en llengua hebrea és messies i en llengua grega és cristós, David va ser, doncs, un messies, un crist, que va prefigurar al futur Messies i Fill de Déu, que havia de venir i que s’encarnaria en Jesús.
La reialesa de Jesús es troba clarament proclamada en diversos textos de l’AT. Si ja a David se li pot dir “Tu pasturaràs el meu poble, seràs el seu sobirà”, nosaltres sabem que aquesta reialesa es compleix d’una manera plena i total en la persona de Jesucrist. La seva dignitat de Rei desborda la de profeta. Ens ho explica amb entusiasme Sant Pau en aquest fragment de la carta als cristians de colosses que hem llegit.
Pau, afirma la sobirania de Crist sobre tota la creació i l’afirma, també, pel que fa a l’obra de la redempció, que Crist és el Cap del Cos que és l’Església, i com a primer ressuscitat d’entre els morts és garantia i model del gloriós destí reservat a tots els creients.
Però és Lluc, a l’evangeli, el que ens presenta la gran paradoxa d’un rei clavat a la creu i ens fa recordar aquelles paraules que Jesús va dir a Pilat: “La meva reialesa no és d’aquest món”. L’escena de Crist clavat a la creu, és el signe de contradicció per excel·lència, un signe que és admès per un dels condemnats a mort i rebutjat per l’altre. Jesús, clavat en creu, és acollit per la seva mare i uns pocs deixebles i és objecte de burla i escarni per part de les autoritats del poble jueu.
El Regne de Crist, que no té res a veure amb cap regne terrenal, és el Regne de l’Amor i està radicalment oposat al regne del mal: Jesús vingué per alliberar-nos del domini del pecat. Tota la seva vida entre nosaltres va ser una lluita contra el pecat i contra el mal. Més que de regne, hauríem de parlar de regnat de Déu. Un regnat que es fa present en aquells que accepten el seu missatger, Jesús, que és qui ens revela el projecte etern de Déu. Un regnat que es fa ja present entre nosaltres quan homes i dones li donem culte seguint la ètica predicada per Jesús, i confessem i proclamem a Déu com a Pare i ens considerem germans els uns dels altres.
Treballant perquè aquest regnat sigui present en el món dels nostres dies, és com podem ajudar a construir la veritable sobirania universal de Crist, perquè no hi ha res com l’ésser humà que li pugui donar tanta glòria enmig de tota la creació. Però per això, cal que lluitem de forma decidida i esforçada contra tres fronts que avui ens assetgen d’una manera especial i que dificulten que el Regne es faci present entre nosaltres.
El primer front, és el de la cobdícia insaciable de riqueses materials. És l’afany desordenat de posseir aquests béns i que empeny a fer servir tota mena de mitjans lícits o no lícits, ètics o no ètics per aconseguir-los. És el que en diem la corrupció a nivell econòmic, que quan es generalitza i s’acaba fent d’us corrent, condueix a fer creure erròniament que és una cosa lícita i que son uns ingenus els que no ho fan.
Un altre front, contrari al Regne de Crist, és l’abús de poder valent-se de l’autoritat, de l’influx social, i fins i tot de la religió. El qui té poder ha de tenir molt present que aquest ha d’estar sempre al servei dels ciutadans. Per tant, la seva funció primària no és la de manar, sinó la de servir. I això s’ha de fer amb transparència, és a dir evitant tota mena d’influències partidistes o sectàries.
Hi ha encara un tercer front antievangèlic, contrari per tant al regnat de Déu, que és l’abús i la utilització comercial del sexe que es fa en la nostra societat, en un grau tal, que topa amb la més elemental ètica cristiana. El sexe en si no és pas dolent, perquè forma part de la naturalesa humana que Déu ens ha donat i perquè està destinat a unes finalitats molt grans i molt nobles: fomentar l’amor entre els esposos, assegurar la continuïtat de la família i de la societat, i col·laborar en l’acció creadora de Déu. L’ús del sexe per satisfer només l’instint, és anar clarament contra el pla de Déu perquè, una cosa que és bona en sí, pot arribar a ser un element destructiu de la família i de la societat.
Lluitem, doncs, per fer present el Regne de Déu, donant testimoni de la nostra fe i rebutjant tots els comportaments que siguin contraris a l’Evangeli de Jesucrist. D’aquesta manera el regnat de Déu, que és un regnat de justícia, de pau i de veritable amor podrà ser una realitat en el nostre món. No perdem l’esperança i confiem sempre en l’acció de l’Esperit!
