HOMILIA 2010-12-12 Diumenge 3er. ADVENT

La pregunta que es van fer els deixebles de Joan, no ha perdut pas actualitat i també ens la podríem fer nosaltres ara, pocs dies abans de la celebració del Nadal, quan commemorarem que fa poc més de dos mil anys va néixer l’infant Jesús. Per tant, seria bo que ens preguntéssim, què representa Jesús per a cada un de nosaltres: ¿creiem que Jesús va ser un personatge que realment ens vingué a salvar? o n’hem d’esperar un altre.

Perquè si creiem que n’hem d’esperar un altre, és que considerem que això de la fe cristiana és un muntatge ideològic per intentar explicar la realitat del mal, un mal que té la seva màxima expressió en la mort, i per intentar donar un sentit a la nostra vida infonent-nos una mica de il·lusió i esperança.

És evident que ara no és el moment de fer una anàlisi de la fe cristiana en general ni de la fe de cadascú en particular. Una anàlisi que, per altre banda, crec que no és necessari per a la gran majoria dels que estem aquí. Però, en una circumstància tan apropiada com és la proximitat del Nadal, sí que podria ser un bon moment no per preguntar-nos si creiem que aquell Jesús que vingué al món fa més de dos mil anys és el Fill de Déu que va morir i va ressuscitar, i que aquell Jesús Ressuscitat és el mateix que ve al nostre encontre de mil maneres al llarg de la nostra vida i que tornarà gloriós a la fi dels temps, sinó per preguntar-nos, amb sinceritat, si no estem fent comèdia amb la nostra fe. Per preguntar-nos si veritablement manifestem, amb la nostra vida i amb la nostra manera d’actuar, allò que diem que creiem i acceptem de la fe cristiana.

Si creiem que Jesús realment és el que havia de venir a salvar-nos, ¿no hauria de ser la nostra vida molt més coherent, molt més estimulant, molt menys egoista? Si ens adonéssim del què significa per a nosaltres la vinguda de Jesús al món, i que ho hagi fet d’una manera tan corprenedora amb una entrega tan total a nosaltres, ¿no sentiríem que hem de canviar la nostra vida radicalment?

Si ens diem cristians, no ens podem limitar a una fe teòrica ni tampoc ens podem acontentar en viure una fe de mínims. Viure la fe cristiana, és viure la fe que actua per l’amor. Viure la fe cristiana implica el seguiment de Jesús. I seguir-lo vol dir continuar la seva obra, vol dir que Jesús visqui en cada u de nosaltres segons la nostra pròpia vocació. I això, avui, se’ns exigeix especialment a tots. Molts teòlegs opinen que és menys difícil cristianitzar pobles que no han conegut l’evangeli, que no pas tornar a cristianitzar pobles que, per la raó que sigui, han deixat de ser-ho. ¿No serà aquest, potser, el cas de la nostra societat?

Hem vist a l’evangeli que Jesús feia que el cecs hi veiessin i que els sords hi sentissin; feia caminar als invàlids i ressuscitava als morts; feia que els leprosos quedessin purs i anunciava als desvalguts la Bona Nova. Intentem fer-ne l’aplicació a nosaltres mateixos. Mentre fem el camí de la vida en aquest món, esperant la trobada final amb el Crist, ¿què fem nosaltres, els que hem de continuar l’obra de Crist, perquè hi hagi una mica més de llum al món, perquè els qui fan el seu camí de la vida afeixugats i mig invàlids caminin amb entusiasme, perquè els qui estan afectats per la lepra del pecat s’animin a sortir de la seva situació? ¿Què fem per ajudar als qui viuen tancats en el seu egoisme, sords a la veu de l’Esperit, incapaços de sentir la Bona Notícia de l’Evangeli?

Hem d’afermar i afirmar la nostra fe en Crist i en la seva Església. La nostra fe i la nostra celebració del Nadal no poden quedar tancades i reduïdes a la celebració d’un moment. Si a nivell individual cada u de nosaltres arribem a ser millors, millorarà la nostra societat i serà també millor l’Església que tots plegats formem. Tots tenim el nostre grau de responsabilitat, tant en la societat com en l’Església, uns més que altres, és clar, però el que no podem fer és donar sempre tota la culpa als demés de les coses que no ens agraden.

Que aquesta preparació de l’aniversari del naixement de Crist, sigui realment per a tots nosaltres una ocasió per a donar un pas endavant en la nostra fe. Que no tinguem cap dubte de “que no n’hem d’esperar un altre” perquè aquell Jesús, que ja va venir una vegada i ha de tornar a venir a la fi dels temps, se’ns farà present, una vegada més, i d’una manera misteriosa, en les celebracions litúrgiques del Nadal. Demanem-li que ens ajudi a posar en obres la nostra fe i diguem-li sovint: “veniu, Senyor Jesús, veniu.