En general, no ve gaire de bon grat avui en dia parlar de lleis, o de qualsevol norma objectiva de conducta. I, tanmateix les lectures d’avui, ens presenten la llei com a camí de saviesa i d’autèntica llibertat. Hem sentit com Moisès instava al seu poble a complirla Llei que se li havia donat, perquè complirla Llei de Déu és de savis i assenyats, doncsla Llei de Déu és justa, orienta la vida de l’ésser humà cap el seu creador i adequa el seu capteniment al pla de Déu, és a dir, al compliment de la seva voluntat.
Aquest evangeli que acabem de llegir, és un fragment abreviat de la crítica que Jesús fa als fariseus i a alguns mestre dela Lleiper la seva particular manera d’interpretarla Lleique havien rebut de Moisès. Totes les lleis civils regulen aspectes de la vida personal, familiar, política i social dels pobles. És natural, doncs, que per assolir la seva funció, tota legislació hagi de donar importància a les formalitats externes. En aquest aspecte el poble d’Israel no va ser cap excepció i Jesús es va trobar amb unes prescripcions religioses que s’havien anat acumulant ala Lleioriginal donada per Moisès que havien arribat a deformar-la de tal manera que no permetien veure el sentit més profund dela Llei.
Però les lleis humanes no són absolutes i Jesús, en més d’una ocasió les relativitza com fa, per exemple, quan cura malalts en dissabte o quan, com avui, es refereix a les ablucions rituals. El missatge de Jesús és clar: el més important de nosaltres és la vida interior, és a dir, els nostres afectes, els nostres desitjos…. tant si els podem realitzar com si no ho podem fer. És tot aquest món interior el que realment importa perquè és el que motiva i determina tots els nostres actes.
Tot el que hi pot haver de dolent en el nostre interior, mals desigs i males intencions, és el que pot viciar les nostres obres. Ens cal, per tant, tenir bons desigs, bones intencions i bons sentiments, però tampoc podem viure en la mera utopia i conformar-nos amb tenir bons sentiments i bons desigs, sinó que com ens ha dit Sant Jaume en la segona lectura, és necessari que els portem a la pràctica.
Aquesta actitud que Jesús denuncia, en el fons està basada en l’error de creure que les coses, de per si, són bones o dolentes quan, de fet, totes les coses externes creades per Déu no són en si ni bones ni dolentes. Som nosaltres els que les fem ser bones o dolentes segons l’ús a que les destinem i la nostra intencionalitat. Per això, com deia Jesús, l’autentica puresa o impuresa no està en els aliments: està en el cor i en la voluntat
No ens pensem pas que aquesta manera de pensar farisaica està ja superada. Aquesta manera de pensar la trobem en els fonamentalismes de tots els temps i de totes les religions. D’alguna manera, la trobem també avui, en determinats fonamentalismes cristians, tot i que potser hi estigui d’una manera atenuada. Fins i tot en la nostra Església no falten els qui, en el fons, donen més importància a la llei que a l’home, a les manifestacions externes de la religió que no pas a la vida interior.
Aquest ensenyament de Jesucrist el podem aplicar a molts aspectes de la nostra vida com a cristians enmig de la nostra societat, aquest ensenyament ens hauria de fer més fins espiritualment parlant, ens hauria de portar a examinar-nos d’una manera més acurada sobre les nostres intencions, els nostres desigs i els nostres sentiments. Si tot això ho purifiquem i és bo, també seran bones les nostres obres.
