Llegeixo Ferran Soldevila, Hores angleses. El silenci que no s’està quiet aquesta matinada, silenci que llisca com un alè continu. Hora d’esmorzar al menjador de l’hotel, ple de gents ben arreglades i a punt per a la jornada, a punt per al compliment del deure. Ben vestits, ben rasurats, ben pentinats; ben vestides, ben maquillades, ben pentinades. Una paraula que munta als llavis: felicitat. Però l’aturo a temps. Cal sentir-la, però no dir-la mai. Corre l’any 1926 a West Kirby i a Liverpool, però tant és. No es truca al timbre, en diumenge. Plaer dels dietaris.
Lichtenberg deia que un home intel·ligent acostuma a dir primer en broma allò que després repetirà seriosament. Ens deuen millons d’eurus. M’agrada cada cop més que el conseller Mas-Colell digui millons.
Missa del gall, la matinada de diumenge que ve. I aquella mica, o aquell molt, de ressopó que vindrà després. Molt Bon Nadal a tots els matinaires.
