La recollida o recapte de queviures per al banc d’aliments, l’aportació de donatius durant la llarga marató de TV3 per a la investigació de transplantaments i regeneració de teixits, les diverses trobades benefiques -concerts, subhastes, encontres culturals, etc- ens mostren el tarannà generós de la societat civil envers els més necessitats. Tot això deixa ben palès que la nostra societat, -els catalans de a peu, d’extraccions ben diferents- es prenen seriosament els compromisos d’ajut amb els menys afavorits materialment -indigents, aturats, famílies que no poden acabar el mes, etc.- i tots aquells malats que quedarien en una situació de desnonament pel que fa a la seva salut si no rebessin òrgans d’un proïsme generós.
És un dels tants camins per eliminar o pal·liar necessitats urgents en un món que està abocat a entendre’s, si vol sobreviure amb dignitat. No ens cal parlar de societat de benestar purament material; només és una qüestió d’amor i de justícia, que es posa en pràctica de manera desinteressada i absolutament voluntària la solidaritat humana. Moltes vegades ens hem culpat d’egoismes personals i estructurals. Ara els ciutadans de bon cor, abans del Nadal, ens ho desmenteixen. Podem encara comptar amb molta gent que viu la bella tendresa de cor, que mira el “rostre de l’altre” i que es compadeix davant la pobresa i la malaltia.
Un antic Pare de l’església -Joan Crisòstom- escrivia: “No fer participar als pobres dels nostres propis béns és robar-los i llevar-los la vida. Allò que posseïm no són béns nostres, sinó que són els seus”. I això és el està fent calladament tanta gent de col·labora en aquestes iniciatives solidàries, que també es concreten en Càritas, en ONG’s diverses, en institucions tan estimades com es el Cottolengo de Barcelona, etc. Són el contrapès moral del consumisme decebedor. I és el nen indefens que gemega de fam, el malalt que sent decandir en un llit les forces del seu cos, l’ancià que es veu marginat pels seus propis parents…Tots ells tan sols “suportats” en la nostra societat benestant o productiva.
Per altre banda es multipliquen els estafadors, els qui sense cap mena de pudor pregonen els seus guanys, banquers, polítics que han de cessar per raó de negocis bruts i inconfessables, directius de Caixes que s’autoblinden amb retirs milionaris, empreses amb un rerefons dubtós…. Mentrestant continuem veient pels carrers persones que demanen almoina, que busquen en els contenidors, que dormen en un portal… Ens neguiteja la pobresa ? Ens sorprenen les notícies dels escàndols financers ? Aportem quelcom per poder reparar les injustícies ? Doncs, sí. Veiem que molts conciutadans són solidaris quan es truca a la seva porta. I això suposa una gran satisfacció en uns moments en què potser no ho esperàvem. Els valors com la caritat, la compassió, el saber compartir…es mantenen vius.
Continuarà…
