Tu que encara no coneixes l’egoisme
tu que encetes la cara de pau
que no has vist mai l’abisme
i ets feliç mirant el cel tan blau,
vigilant les blanques ovelles
i acaronant el teu gos
vius al toc de les esquelles
esperant que es faci fosc.
Voldria jo demanar-te
la veritat del que han dit
tu que no saps enfadar-te
tu que de la palla en fas llit.
I pensem en la ignorància
del pastoret de Betlem
mentre farcits d’arrogància
mai et mirem i escoltem.
Aquí i allà es murmura
que un Nen naixé em l’establia
fill d´una verge tan pura
que amb tendresa l’adormia.
I tu pastor allà vas
guiat per un estel d’or
i ningú et barrarà el pas
perquè t’hi acompanya el cor.
Vols companyia pel camí?
vols que vingui amb tu a l’estable?
pastoret diguem que si
potser així entendré el miracle.
El teu somriure de pau,
la teva mirada humida,
l’ull obert de color blau
són tot un cant a la vida.
I portes sobre l’espatlla
l’anyell per l’Infant diví
que t ‘escalfa i t’encadena
amb suavitat sense fi.
Voldria en aquesta cursa
que els dos fem cap a Betlem
que fos com tu, no una injusta
incrèdula del que no entén.
Més tes paraules tremolen,
vius un món tan diferent
si fins creus que els àngels volen
i jo he perdut la fe en la gent.
I caminem delerosos
tu amb fe, jo amb curiositat,
els nostres peus són polsosos
per veure a Jesús ja nat.
Allà em sento una estranya
amb gent de fe, gent de pau
que baixen per la muntanya
i veuen el cel ben blau.
La sorpresa em deixa estàtica
dins l’estable hi ha aquell Nen
jo amb la mirada enigmàtica
perdo la força de Betlem.
I em repenjo amb tu pastor
perquè el meu cor s’esvalota
i et murmuro que tinc por
perquè sóc tan poca cosa.
Sento vergonya a la vora
de Maria, de Jesús, del pastor
que riuen i canten a l’hora
per alegrar el salvador.
Sé que ara a la meva vida
una cosa gran ha nascut
l’amor, l’esperança, la crida
sé que Betlem m’ha vençut.
Avui he entès el misteri
del miracle de Nadal
un bon pastor amb criteri
m’ha curat aquell meu mal.
I li dic amb veu joiosa
pastor, tu m’has portat a Betlem
i és la cosa més formosa
perquè el miracle ara entenc.
Si tens l’esperit transparent
i la humilitat t’acompanya
trobaràs l’amor més ferm
nascut dins d’una cabanya.
Només cal mirar al pastor
ell, entre tots és l’exemple
no necessita res, ni té rancor
perquè viu l’estiu al desembre.
