Feia temps que no ens passava, per be que de vegades passa que jugues un partit pensant més en el següent que no pas en el que jugues, i òbviament això ja conté el pitjor dels verins, el perill de perdre bous i esquelles regatejant-te tu mateix. Per primer cop aquesta temporada, ens trobàvem sobre la gespa un equip alineat pensat més pel partit següent que pel que anava a començar, i no cal dir que les famílies que omplíem l’Estadi en una tarda de futbol de les d’abans, amb alineacions renovades pel planter, tampoc estàvem massa per com li jugaríem al cuer. Magnífica entrada, per cert, que l’horari de partit de tarda, “familiar”, ha omplert les grades juntament amb el clima benigne que també permet albirar el canvi d’estació per la reducció del tèxtil i el seu canvi cromàtic.
Per acabar el repertori de tòpics: un partit dels que fan afecció, que convoquen nous barcelonistes a la febre col·lectiva, on s’hi pot veure una mica de tot i que, si, amb una estona de pànic inclosa, s’acaben bé i amb gols per celebrar i comentar.
El cuer ens ha vingut a trobar amb tots els seus recursos i a vindicar que no s’ho mereix, això del fanalet, i ens ha jugat un partit seriós i de cara, i fins i tot al començament de la segona part ha tingut la seva oportunitat de provar de rascar si més no un puntet, que ens hagués destrossat els càlculs per a la Lliga i els ànims per a la Champions, pouant com han pogut entre la nostra manca de consistència d’un 4 3 3 habitual però sense massa ànima. Que no son cap cosa de l’altre món ho ha provat que no ho han sabut aprofitar, que els dos canvis que Pep els ha oposat han fet que amb el tercer gol es donessin, i com de necis han estat els darrers minuts, paroxisme de la ràbia de l’impotent.
La riuada culer que abandonava el camp vigilant que la canalla no se’ls escapés reia i pregava, i anava fent plans per a dimecres, a les 8 ha dit en Pep, que no només ja podem fer-nos pagues que serà un partit per a la història, si no que encara hi ha lloc per a esperar que s’escriurà amb el nostre nom i amb els nostres colors. Així sia.
