La Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i culturals, tots aprovats dins el marc de les Nacions Unides, van generar arran de la segona guerra mundial la convicció que la pau en el món s’havia de construir a partir del reconeixement de drets a les persones i que per tant calia redactar-los, i proclamar-los de manera universal. El sistema de les Nacions Unides, apel•la també a un sistema de normes, amb pretensió d’universalitat i crea un Comitè de Drets Humans i un Tribunal Internacional de Justícia. Tot i així, un dels problemes als qual les Nacions Unides han de fer front, és l’existència de diferents cultures i tradicions que posen en dubte el caràcter realment universal de les declaracions de drets i per tant el propi concepte de justícia (així, veiem com alguns països àrabs sostenen les seves reserves en temes com la igualtat entre sexes, o el mateix concepte de la dignitat de la persona, que prové de la tradició judeocristiana).

Avui vivim en la era de la globalització, i és urgent globalitzar la justícia i el respecte als drets humans a tot el món. Sobretot, cal treballar per tal d’establir un nou ordre mundial basat en la justícia, com a criteri bàsic. Malgrat les dificultats de l’ONU per tal de garantir la pau al món, i el seu paper en massa ocasions subordinat als interessos de les grans potències, i especialment dels USA, qui anava a dir que finalment es posaria en funcionament el Tribunal Penal Internacional?. Crec que podem felicitar-nos de la creació d’aquest organisme i esperar que serveixi- juntament amb altres instruments- per eradicar el genocidi i els delictes contra la humanitat.

La justícia en el món globalitzat requereix que les relacions entre els diversos Estats, especialment del primer i del tercer món s’estableixi sobre bases renovades. Superar les grans desigualtats existents, la corrupció i les inestabilitats polítiques dels Estats pobres, lluitar contra la fam i la misèria, o contra l’explotació infantil són temes sempre urgents a l’agenda política i no es poden oblidar. D’altra banda, una de les conseqüències més dramàtiques de la injustícia i de les desigualtats existents és l’augment dels fluxos migratoris cap els anomenats països rics, amb els problemes d’integració social que això pot comportar.

En aquest context, el nostre món necessita una ètica comuna, que uneixi pobles i cultures en un mínim comú denominador per a totes les persones de bona voluntat. Una ètica que defineixi clarament els principis que han de ser respectats arreu. Una ètica mundial que no permeti la dictadura del relativisme.