Ara que el conflicte entre Israel i els països que el rodegen ha tornat a esclatar, la població d’occident torna a posicionar-se de nou, pretenent que la seva opinió té alguna rellevància en el conflicte. Durant anys, la major part de l’opinió juvenil formada al voltant del conflicte a occident estava totalment a favor de Palestina, ja que la narrativa popularitzada era Israel oprimint a un poble indefens que era palestina, quan Israel havia ocupat la terra, i era un invasor estranger que no tenia dret a ocupar aquell territori. No obstant això, en l’actualitat, gràcies a Hamàs, la percepció cap a Palestina a canviar dràsticament per una part de la població, sent are un estat liderat per un grup terrorista, el qual és capaç de fer atrocitats per perjudicar a Israel. Tot i que Palestina ha realitzat molt actes violents com també Israel al llarg del conflicte, ha sigut necessari un atemptat d’aquesta magnitud perquè molta gent s’adonés que Palestina no és una nació amb els valors que tenim normalitzats a occident, i que molta gent dona per garantits, quan no és així, especialment a Orient Mitjà. Amb això no intento justificar les accions d’Israel al llarg dels anys, ni posicionar-me a una banda. És evident que les dues nacions tenen motius històrics que a la pràctica resulten irrellevants perquè cap dels dos cedirà, i la població, com sempre, són els més mal parats. L’afany de la població jove europea i nord Amèrica, que no entenen el context del conflicte, a posicionar-se en aquesta qüestió on clarament no hi ha un heroi i un malvat absolut és, de nou, el resultat de les xarxes socials i les tendències ideològiques que són populars en aquell moment. Això és evident quan per exemple, una persona de descendència europea dels Estats Units protesta que Israel ha envaït un territori que no era seu, que és un estat colonial, i que les accions de Hamás estan justificades.
Per altra banda, la minoria que està a favor d’Israel, o que almenys classifica les seves accions com a justificades, tot i ser gran part de les opinions en els mitjans tradicionals, en les xarxes socials es veuen sobrepassats. Alguns classifiquen les accions de Hamás d’antisemita, cosa que en qüestió de motius religiosos té sentit, però evidentment les seves motivacions tenen moltes més capes.
Des del meu punt de vista, aquest conflicte requereix que les institucions internacionals siguin conseqüents amb els seus tractats de pau. En el cas que es torni a realitzar una negociació, serà necessari aprendre dels errors dels Tractats d’Oslo. No obstant això, aquí arribem a un problema de gran magnitud que ha afectat molts conflictes en el passat. L’ONU, i la resta d’institucions derivades són completament inefectives a l’hora de fer complir les lleis internacionals, i no només això. La seva parcialitat resulta més que evident quan es tracta d’aliats d’occident, i especialment dels Estats Units. Això és més evident que mai en l’actualitat, on Estats Units dona suport a Israel de manera incondicional, tot i haver fet actes que segons la llei internacional són classificats com terrorisme. Fins i tot Joe Biden no qüestiona si donar suport a Israel és la millor decisió després que un míssil, que teòricament aparentava ser Israel en el moment, impactes l’aparcament d’un hospital.
En conclusió, amb la informació present en els mitjans teòricament fiables, i observant la història d’aquest conflicte i els actes de les dues bandes, reclamar que una és superior moralment a l’altre és simplement un acte d’ignorància, o simplement una mentida.
