IZ
IZ és una terminació castissa, Madriz, però també les inicials dels dos subjectes políticament més tenebrosos del nostre país. Iceta, el portaveu de la perversitat política. Zaragoza, l’estendard del ressentiment polític. Hobbes els hauria dedicat un capítol específic. Així me’ls defineix un amic que els ha conegut.
Iceta, l’escolanet que ve de la millor escola socialista: les clavegueres de la Moncloa a l’últim govern González; que continuà de la mà de Borrell, aquell gran patriota català i continua actualment a les ordres de Montilla, després d’haver apunyalat Maragall. Efectes secundaris. Sang freda sense pietat.
Zaragoza, tot s’hi val. La demagògia barata en estat pur. Capaç de deixar penjats els seus col·laboradors, com Bartu Muñoz, a la primera. Quina tropa pot seguir aquests capitans, que rematen el seus ferits ?
És miserable veure com la seva primera reacció al cas pretòria és difondre imatges d’Alavedra i altres convergents amb un posat com si no anés amb ells la pringada dels seus companys de partit. I és que aquesta gent funcionen per calumnia. Quan se’ls ataca, s’aguanten la bromera i els surt compulsivament la paraula CiU. Sempre CiU. El ventilador que intenta ofegar el propi ferum i ho empesta tot. Tant se val si les situacions son iguals o no. Convertim-ho tot en un gran femer i així la nostra porqueria passarà desapercebuda. I la gent dirà: tots són iguals. Però no som idiotes i aquest recurs sobreexplotat ja se us ha acabat. No cola. I la democràcia us donarà una lliçó ben aviat. Iz no tots som iguals. La veritat a alguns els fa lliures, a d’altres, ….ja ho veurem.
