Aquell que cregui que pot tornar a retardar el procés des d’un despatx, no ha mesurat amb suficient intel·ligència la força d’un poble tossudament alçat. Aquell que cregui que un interès, lobby o tacticisme determinat pot tornar a posposar aquest anhel, no ha avaluat en la seva justa mesura la seva enormitat al carrer. Aquell que cregui que pot tornar a fer jocs de mans per acontentar a hipotètics socis de viatge i ajornar una vegada més la independència d’aquest país, simplement serà superat pels esdeveniments. Per la gent.
Atorgar tant de temps a un bàndol disposat a absolutament a tot per frenar l’emancipació del poble de Catalunya comportava molts riscos i el principal era posar en perill la pròpia data de les eleccions. Seria exigible que els partits independentistes tinguessin capacitat de reacció i no deixessin que des de Madrid es tornés a interrompre un procés que respira certa cansament i ansietat per demostrar a les urnes la seva força. Si Rajoy decideix finalment avançar les eleccions, les seves institucions haurien de respondre. Perque la gent ho farà.
I és que després d’aquestes municipals veurem el sobiranisme guanyar on mai ha guanyat i com mai ha guanyat. Això aclarirà moltes coses. Però també plantejarà nous reptes. La gent sempre ha complert. Esperem que els partits també. Tots. I és que ja no hi ha més jocs de mans possibles. Qui ho intenti serà sobrepassat per un moviment absolutament imparable.
