El president ha deixat clar que té la intenció de convocar eleccions pel proper 27 de setembre. És doncs claríssim, diàfan, meridià, cristal·lí que en té la intenció. Per contra, no és gens segur que ho faci. Sinó, diria clarament “convocaré eleccions el proper 27S”. Mas no ha enganyat mai a ningú. Va dir que convocaria un referèndum, o un plebiscit, o una consulta que no seria il·legal. I ho va fer. Va convocar, no sabem ben be què, però en tot cas, no va cometre cap il·legalitat. És un polític honest per damunt de tot.
No ens deixem enganyar. Estic segur, completament segur, que té la intenció de convocar les eleccions pel 27S. Però també estic pràcticament segur que no ho farà, perquè a més de honest és intel·ligent.
És més que probable que CiU no faci un mal resultat a les municipals. Serà un resultat que portes en fora es podrà vendre bé en termes relatius electoralment parlant (increments de regidors a tal o qual municipi…). El què és segur que apel·larà a fer un front independentista amb ERC i a mantenir així el màxim d’alcaldies o reconquerir-ne d’altres. CiU no pot pactar amb ningú més. No així ERC, que pot optar per fer un front de renovació social i d’esquerres amb altres forces que també són independentistes (CUP) o que al menys ho son tant com UDC (Iniciativa, Guanyem, Podem…).
En ple debat post-pactes municipals, Mas aclarirà les seves intencions amb dos arguments: en primer lloc tornarà a oferir a ERC un pacte de llista única, argumentant que els independentistes no poden anar dividits. En segon lloc, demanarà a ERC que incondicionalment pacti amb CiU a tot arreu com a mostra de bona voluntat. Si ERC es nega tant a la llista única com a pactar amb els convergents incondicionalment, les intencions de Mas poden veure’s decebudes. El president tornarà a condicionar la unitat a la convocatòria i tornarà a apel·lar a la generositat, a la valentia, a fer passar els interessos de país per damunt del partit i a bla bla bla.
Si afegim a tot plegat que en intenció de vot directa molt probablement Mas seguirà al juny per darrera de Junqueras, que l’ANC posarà en marxa una candidatura de país pròpia i que tot es començarà a llegir en clau eleccions a corts, Mas no podrà, “malgré lui”, convocar. Aleshores, Mas i la seva claca mediàtica s’esforçaran al màxim en demostrar que és ERC qui no vol acceptar les lògiques condicions polítiques per fer que unes plebiscitàries tinguin èxit. I així, amb un to ofès i decebut, les intencions de Mas el duran lògicament a allargar la legislatura autonòmica. Tot això amb connivència obertament conflictiva però privadament acordada amb en Duran que, amb tota probabilitat, repetirà a Madrid com a candidat de CiU per salvar al país amb la lògica del pont aeri.
Això és el que penso de les intencions d’en Mas. Per això, entre altres moltes coses, votaré a l’Alfred Bosch.
