Al P. Bernabé Dalmau, OSB, li acaben de publicar un llibre que potser no sigui un best seller, però que en tot cas no ho serà malgrat qui subscriu, que des d’ara mateix empren la croada de convèncer tothom qui pugui de llegir-lo i fer-lo llegir. L’autor de “al capvespre serem jutjats en l’amor” o “envellir amb dignitat” destil·la ja des de la introducció de l’obra, bona part de l’elegància espiritual que celebra del seu biografiat, el seu germà de Regla, Dom Josep Maria Cardona, a qui ret l’homenatge d’aixecar acta dels seus darrers quatre anys de malaltia, recollint part dels seus escrits i correus comentant-la, i compartint-ne allò que els podia ser-ne d’edificant, amb amics i antics deixebles de l’escolania; elegància espiritual que culmina amb l’emocionant sermó que, un dia gris i plujós a Montserrat llegia el P. Abat Soler, que presidia la missa exequial, i que (el dia, el sermó, la gernació convocada a acomiadar el bon monjo… potser una mica tot plegat) feia prendre al P. Dalmau el feliç determini d’aixecar acta de tot plegat, potser com ell mateix fa constar, no per a instruir una enquesta en vista a un procés de beatificació, però en tot cas si per a fer-nos sentir com de venerable, per serena, lúcida, lliurada, devota i exemplar va ser l’actitud del biografiat davant la malaltia i la mort, fent bona la dita del Sant d’Hipona que es parafraseja al títol.
La mort no està massa de moda, i potser amb l’acte pueril de no comentar-la ens pensem que la foragitem, quan de fet tot el que fem és acostar-nos-hi (i vés a saber a quina velocitat!) més desarmats del que ens convindria. Llegir, superant l’emoció i el diguem-ne pudor que causa abocar-se a la nuesa d’una fe davant de la seva prova més transcendent, aprendre de la naturalitat i de l’actitud de plena disponibilitat que, com l’Abat Brasó ja glosava és propi del carisma de la vida monàstica, poden obrir-nos algunes escletxes de llum i, en el cas del P. Cardona, acompanyar-nos en el camí d’un cert rearmament.
No és una “refrescant lectura d’estiu”, però per això mateix us la recomano, perquè esteu llegint El Matí, i no escoltant un programa de ràdio d’aquests que repeteixen ad nauseam això del refrescant. Però us farà bé. Creieu-me.
