Els quasi dos anys de voluntari a Lledoners amb l’Oriol m’han obert a una realitat que mai m’hagués imaginar. Passar el temps per molts de nosaltres és un lleure, una necessitat o un anhel. Per la gent privada de llibertat, passar el temps és una necessitat. Estant a la presó, al cap d’uns mesos i sobretot després del judici, on amb una sentencia ferma tens un horitzó temporal més clar (llevat si hi ha covid o ets un pres polític independentista, on tot és molt més incert), comença l’avorriment. Passar el temps esdevé allò més important que has de fer per no caure en la més buida buidor sartriana.
Cadascú reacciona com pot. L’Oriol es va llençar de cap a comentar els seus escriptors preferits. Entre xerrada d’advocats, de companys de govern i partit, entre vis a vis i vidres amb amics, l’Oriol donava classes, responia cartes, i veia la tele. Però quan se sentia inspirat, de raig podia escriure una dotzena de “cartes” comentant poemes i autors amb l’amor com a tema de fons. De tot plegat en va sortir un dels millors manuals divulgatius de literatura universal que s’ha escrit a Catalunya en els darrers cinquanta anys. Sobretot perquè es pot llegir amb moltíssima facilitat. No va ser una feina d’erudició, sinó un esforç de lectura compartida amb format de carta d’amor. Aquest és un terreny inexplorat perquè la tendència és a fer o llibres molt acadèmics, o assajos massa erudits.
Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara llibres) és el llibre que no podeu en cap cas deixar de comprar i de regalar aquest nadal. En cap cas. Us en penedireu una i mil vegades de no tenir-lo a la tauleta de nit. El sant Jordi-Covid ens l’ha manllevat, però ara que s’acosten les festes, el podeu regalar amb l’absoluta seguretat que esteu regalant moments d’intimitat i de bona literatura. El llibre s’ha de llegir carta a carta, sense pressa. No hi ha cap necessitat de voler-se’l empassar de cop. I si pot ser, s’ha de llegir en veu alta. Ho dic perquè al club de lectura de Lledoners ens va donar uns resultats excepcionals. La colla de interns lectors va gaudir “de lo lindo”. Enyoro els dies de lectura, de recreació de l’imaginari poètic que ens feia l’Oriol a Lledoners. Recordo amb intensitat la increïble participació dels lectors de lledoners que, posats a passar el temps, van descobrir com bocins de Shakespeare comentats per un gran lector com l’Oriol et permetien volar lluny, i entretenir-te molt.
Li vaig demanar permís a l’Oriol per “promocionar” de nou el llibre aquest dissabte passat , quan vaig tenir la sort de tornar-lo a veure en un “vidre” amb la Neus. No em va fer cas. Estava entusiasmat explicant-nos com s’havia reconciliat amb l’Eugeni d’Ors per una frase sobre la “flaire” de la ben plantada. Perquè ara, està escrivint una Petita historia la literatura Catalana! Que el dia és molt llarg i s’ha de passar el temps. No em va fer cas… Però com que soc tossut, només una mica menys que ell, m’he proposat fer-vos arribar bocins de les cartes del grandíssim llibre Parlant amb tu d’amor i llibertat. Perquè mentre no tingui la llibertat que li és negada, gaudiu de tot l’amor que l’Oriol ha trobat entre els clàssics. I us endugueu una mica del seu amor mentre enyorem, quasi desesperadament, que retrobi ben aviat la injustament usurpada llibertat.
