Quan vivim, com ara, temps convulsos, on sembla que la força real la tenen obscurs personatges de negre, sortits de institucions lobbistes d’una mal anomenada europa comunitària, necessitem que algú ens recordi que la força la seguim tenint nosaltres, el poble.
El conjunt de ciutadans té, per essència, el dret de cedir sobirania a un poder suprem. Els catalans ja no sabem quan això va succeir, perquè fa temps que no votem solets, i estem sotmesos a diferents poders suprems que no hem elegit democràticament, perquè no ens ha estat reconegut el dret a fer-ho.
Si Junqueras planteja que la gent té força per canviar les coses, ho fa perquè sap que només aquest camí ens salvarà de desaparèixer com a poble. Ho sap ell, i ho sabem tots nosaltres: només la tossuda voluntat de seguir sent catalans ens ha mantingut vius com a poble. I només quan som capaços de demostrar-ho com amb les dos darrers manifestacions o amb la via, som escoltats i temuts.
Si l’economia al servei dels poderosos és l’únic ciment de l’europa actual, i la por a que deixin de finançar els ingents dèficits estatals és l’únic llenguatge que volen que entenguem, és més que segur que només entendran el mateix llenguatge.
Junqueras ha advertit que la gent està molt al límit i que les mobilitzacions poden acabar sent l’única resposta a una actitud del poder suprem incomprensible: demanar sacrificis als pobres per pagar als banquers (i altres monopolis com l’energètic, concessions, obres publiques…) que s’han polit els estalvis i s’han enriquit descaradament.
El lobby funcionarial europeu que s’ha trobat amb el poder de legislar i regular el diner té por sobretot de perdre privilegis, com no! i es deixa influir pel lobby madrileny que mana a la sacrosanta espanya, fins al punt de no respectar el dret a autodeterminarse del poble català, que sàpiga que “de perdidos al rio”: Que quan un poble se sent traït pels seus governants i pateix sense més raó que la de la força d’una constitució imposada, ha d’actuar . I mal que els pesi als Espanyols, Catalunya és una resposta a la situació actual. I Catalunya es pot mobilitzar. I si perd una setmana de sou perquè fa vaga, el 95% de la gent renunciarà entre 200 i 500 euros…Però l’economia general pot rebre un ensurt seriós. Si, aquesta és la força de la gent. O es que es pensen aquells que des d’un despatx decideixen pujar interessos, deixar de donar crèdits, tancar TV, eliminar serveis socials, reduir salaris , apujar costos energètics insensatament… que la gent sempre calla i traga? El qui ostenta el poder suprem cedit pel poble, l’ha d’exercir amb honestedat i justícia. Sinó, com diu en Junqueras, el poble té les seves eines per expressar-se democràticament. El poble català està preparat. No pot cedir el seu dret a existir, seria un suïcidi. I qualsevol eina democràtica és vàlida. Només cal encertar el quan i el com. Per això encara no hem guanyat. Però podem guanyar.
