“La poesia tracta de les coses primàries i convencionals: la fam de pa, l’amor a la dona, l’amor als nens, el desig d’una vida immortal. Si els homes tinguessin de debò sentiments nous, la poesia no podria tractar-los. Si un home, suposem, no sentís un amarg anhel de menjar pa, però sentís en canvi un fresc i original anhel de menjar guardafocs de llautó o taules de caoba, la poesia no podria expressar-lo. Si un home, en comptes d’enamorar-se d’una dona, s’enamora d’un fòssil o d’una anemone de mar, la poesia no podria expressar-lo. La poesia només pot expressar el que és original en un sentit: el sentit en que parlem del pecat original. És original, no en el menyspreable sentit de ser nou, sinó en el sentit més profund de ser vell; és original en el sentit que tracta d’orígens.”
