Dimarts 25 de maig va tenir lloc a l’auditori Joan Cererols del Centre Cultural de Martorell una de les presentacions del precandidat a la presidència del Barça Agustí Benedito i Benet. Benedito va exposar el seu programa electoral i va respondre a peu pla, sense emparar-se rere la taula ni dalt de l’escenari, les preguntes de la trentena de persones que es van aplegar per escoltar-lo.
Benedito, encara que poc popular, té experiència a Can Barça, ja que va formar part l’any 2003 de l’equip que es presentà a les eleccions liderat per Joan Laporta, Sandro Rosell i Ferran Soriano, i va estar vinculat al club fins a l’any 2009, com a membre de les comissions esportiva i social del FC Barcelona. El precandidat va dimitar arran del cas Uzbekistan en què es va veure involucrat Laporta.
Benedito va insistir sobretot en el punt de la transparència. A instàncies d’un dels assistents, va deixar clar que no es podien repartir entrades de finals amb l’arbitrarietat que s’havia fet els últims anys. No era admissible que Laporta disposés de 1.653 entrades per a la final de Roma, ni tampoc que Eto’o en disposés de més de 700 per a París. “No em dec a Miami ni a Nova York ni a Turkish Airlines ni a Mediapro. La productora televisiva paga al Barça 137 milions d’euros per drets televisius i Nike en paga 72, però això no els ha de comportar privilegis a l’hora de rebre entrades de finals. Amb la meitat, ja s’haurien de donar per satisfets. Al capdavall, ells amb nosaltres fan negocis. I molt rendibles”, va explicar amb les xifres a la mà.
La transparència en els criteris de repartiment d’entrades, va mantenir Benedito, també s’ha de fer extensiva a altres àrees del club. “El propietari del club és el soci”, va recordar, “i els precandidats som, en primera instància, un soci més”. Per això no va tenir problemes a denunciar el cost exagerat dels avions privats: 4,2 milions d’euros el 2009, més de la meitat dels quals (2,2) destinats a presidència.
Dintre del capítol econòmic, Benedito va sostenir que es podien fer millor les coses. “El Barça ha de guanyar cèntims. Fa 7 anys, els ingressos eren de 120 milions d’euros i les despeses, 120 milions d’euros. Ara, els ingressos són 400 milions i les despeses, 400. En 7 anys s’ha passat de gastar 45 milions en coses que no són pagar els jugadors a gastar-ne 190.” Un cert estalvi serà necessari, va seguir, per afrontar dues reformes necessàries: la del Camp Nou i la del Palau (estimades en uns 90 i 50 milions d’euros, respectivament). La quadratura del cercle serà fer-ho sense apujar el preu dels abonaments, però serà inevitable finançar-ho via explotació. Gràficament: serà difícil que la coca-cola baixi del 3,20 euros que costa actualment al coliseu blaugrana.
Quant a la pregunta de les probabilitats que tenia de sortir escollit com a president del FC Barcelona, Benedito es va acollir a l’estadística: el precandidat que ha obtingut més signatures mai no ha acabat guanyant les eleccions. Malgrat això, sí que va recalcar la necessitat d’obtenir-ne unes 4.000, per donar un cop d’efecte en aquesta cursa. A hores d’ara en compta amb més de 1.000 i té de temps per recollir les altres 1.000 fins a les 9 del vespre de dimarts dia 1 de juny.
Pel que fa a les enquestes pròpies relatives a la intenció de vot, va posar de relleu que el situen en un escenari a l’alça (vora l’11%, segons El Mundo Deportivo), mentre que Rosell va a la baixa (70% fa 3 mesos i 50% fa 10 dies, amb la qual cosa podria ser que se situés en un 37% abans d’acarar la recta final). “Això abans que es facin la campanya, amb quatre debats televisius i tres a les ràdios. I després ja veurem què passa a les eleccions.”
Benedito també es va queixar de l’apagada informativa entorn de la seva candidatura. “Al grup Godó –La Vanguardia, RAC1, 8TV– no és que hi hagi instruccions a favor de Rosell, és que hi ha doctrina.” Malgrat les dificultats, va refermar la idea que s’havia de presentar perquè té una idea del Barça que no tenen els altres candidats i que no voldria que el club quedés en altres mans.
