Temps era temps que en una gran ciutat vora al mar hi vivia un pobre homenet de dubtós intel·lecte i ben justes capacitats interpretatives, un home que havia heretat les terres i la vila temps enrere d’un altre terratinent de gustos dubtosos i aficionat a la samba i a convertir en plom tot allò que tocava. Per la sort que havia tingut de tenir tanta responsabilitat tothom li deia l’Hereuet. Potser per això l’Hereuet va pensar que ell millor convertiria en or tot allò que toqués i que els seus vilatans restarien del tot encantats amb els seus plantejaments i idees del tot revolucionàries i innovadores.
I va pensar de fer nevar en aquella vila on no passava gairebé mai, de fer desaparèixer els col·lapses de trànsit de forma màgica i vés per on que va trobar-se tot llegint casualment (hi ha qui diu que mirava les fotografies) amb el concepte de Phi, el nombre d’or relacionat amb la proporció àurea, tant important en el món de l’art i del disseny avui dia i més present en les nostres vides del que pensem. I l’Hereuet es va creure reencarnat amb algun antic savi grec, amb algun filòsof de l’antiguitat i va tornar-se visionari. Llegia sense mesura i somiava, no deixava de somniar……
“El nombre Phi o nombre d’or és descobert en l’antiguitat, es creu que en la Grècia de l’escola pitagòrica i forma part dels anomenats nombres irracionals, nombre en aquest cas amb infinits decimals i sense cap mena de periodicitat ( l’any 2000 van arribar a calcular més d’un bilió de decimals de Phi).
Popularment Phi val 1,61803398… i es relaciona amb Pitàgores perquè el símbol de la seva escola, una estrella de cinc puntes que sorgeix de traçar les diagonals d’un pentàgon regular, guarda les proporcions àurees (dividir la diagonal entre el valor del costat ens donarà Phi).
Aquest nombre Phi és solució matemàtica de l’equació de segon grau x2 = x + 1, i rep el seu nom en honor de l’escultor grec Phidias que tant el va arribar a utilitzar, tenint aplicacions i exemples en molts terrenys, incloses les seves teòriques propietats màgiques. Així apart de múltiples aplicacions matemàtiques i geomètriques (veure la sèrie de Fibonacci) trobem Phi en el món de l’art com ara la Gran Piràmide de Gizeh, en la natura com les conxes dels nàutils i les seves espirals logarítmiques, o en certes proporcions en el cos humà com va estudiar en Da Vinci.”
L’Hereuet va restar fascinat amb aquella lectura, ara ja es veia amb forces de transformar el seu entorn, ara ja es veia com Neró contemplant la Roma incendiada però ell amb la Barcelona olímpica futura tota ben nevada (veure article Jo també vull ser olímpic com Barcelona 2022!) i va pensar en continuar en el seu món de somnis i reformar la Diagonal.
I que millor que fer-hi al mig un camí de rajoles daurades tot inspirat en el nombre àuric i així anar-lo seguint com si fos l’ espantaocells del “Mago de Oz” tot buscant un cervell un cop arribés a la Ciutat Esmeralda (això era pel que sembla cap al final del Bulevard o de la nova Rambla, vés a saber…)
Ai, pobre Hereuet! ningú li havia dit de la importància en aquest món tecnològic d’avui dia de la comunicació no verbal i ell, encara absort en els somnis del antics grecs, no va adonar-se que la informàtica li havia jugat una mala passada… ara ja no podria acabar el camí ni arribar a Ciutat Esmeralda.
Ara només li restava la il·lusió de retornar al Fòrum i reconvertir-se en la “Malvada Bruja del Oeste” tot esperant temps millors que potser ja mai tornaran.
I com dirien els antics egipcis: “Així s’escrigué, que així es faci”.
