He passat uns dies a Alsàcia, visitant Estrasburg i fent una volta pels pobles d’Alsàcia. Estrasburg és una ciutat que destil·la vida i més en aquests dies de desembre que tot està engalanat, amb mercats i activitats a l’entorn de les festes, però hi destaca la imponent catedral i també els barris que tenen llarga història, com és el cas de la Petite France o el barri alemany i, sobretot, pel que representa de recuperació de les llibertats i de l’europeisme, el barri europeu amb el Parlament Europeu, el Consell d’Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans. I pel que fa als pobles d’Alsàcia, destaca Colmar com a centre de la zona de vins i, en aquests dies, d’ornamentació de Nadal, i amb unes construccions de cases a l’estil alsacià amb bigues de fusta que donen una bellesa espectacular, igual que d’altres pobles com Eguisheim, Riquewirh o Kaysersberg, impressionants tots.
Al marge de la realitat actual, em ve al cap la complexitat que han hagut de viure els habitants d’aquestes contrades al decurs de la història, que ha passat per ser dominats per diferents poders forànis. Si ens situem a la guerra de 1870 que Prússia va guanyar a França, Alsàcia va passar a ser Alemanya, fins l’acabament de la 1a guerra mundial, que va tornar a ser francesa, i el 1940, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, va ser altra vegada alemanya i, acabada la guerra, va ser francesa fins avui en dia. Tots aquests canvis, explicats en quatre línies, han motivat guerres, repressió, conflictes i dificultats pels nadius.
Ara la situació és estable, amb l’aposta de situar ja fa anys a Estrasburg institucions europees de primer ordre, que li dona solera democràtica i poder institucional. És d’esperar que no torni passar mai més els canvis i conflictes que s’han viscut a aquesta zona, ni d’altres d’Europa, i que el consens i la tolerància estiguin per sobre del conflicte. Per això fa falta però molta generositat i entesa i pensar més en l’interès general que no pas en el particular. En el món global que estem, el millor que podem fer els europeus és anar junts, això si, respectant la diversitat i llibertat de cada poble i de les persones.
