En l’actual societat de consum destaca como un dels elements més importants la creació de necessitats.

La cultura de la provisionalitat, de les relacions superficials amb les coses pot arribar a les persones, dins una cultura materialista, en la que mantenir, conservar, estalviar o ser fidel no son actituds de es promoguin. I així, com passa amb els mòbils es crea tot una massa de residus tòxics que anem acumulant en el nostre entorn. Com a màxim ens plantegem el reciclatge dels materials que ja no fem servir, però penso que la idea més responsable és no fer canvis inútils perquè si o per criteris superficials. Es comença amb el mòbil i es pot aplicar el mateix criteri a les relacions humanes.

L’economia es mou a base de comprar coses que en una primera aproximació potser no necessitaríem. M’ha caigut a les mans un document del centre Cristianisme i Justícia, que sota el títol de “Mobil nou i gratis? No, gràcies!” analitza aquest tema de la creació de necessitats en l’actual societat aplicat a aquest producte.

El març de 2006, les línies de mòbils se situaven a Espanya en 44,3 milions, superant el nombre d’habitants, situació que es repeteix en altres països del nostre entorn. Les perspectives de negoci, però, passen per augmentar les vendes de forma il•limitada, de manera que la majoria de persones substituiran els seus mòbils per altres que encara son perfectament funcional, fins el punt que s’estima que el 80% de les compres de mòbils son renovacions.

Per tant, una cosa és canviar de mòbil perquè no funciona, i un altre per moda, noves prestacions, millora del servei, etc. Una dada impressionant és que mentre la vida útil d’un mòbil s’estima en uns deu anys, el temps mitjà d’utilització s’estima entre els 18 i els 30 mesos. D’aquesta manera es pot dir que hi ha diversos tipus d’obsolescència, i una de les que millor funcionen és l’obsolescència psicològica: els productes que tenim ja no ens diuen res, i per tant desitgem de nous, gràcies a l’èxit de les campanyes de màrqueting i a la publicitat.

La societat del consum que tenim no afavoreix el consum responsable, i les persones es troben immerses en una espiral de noves necessitats creades per les empreses. La creació de desitjos com en una mena de pandèmia facilita l’adquisició d’actituds en la que té un gran valor la renovació, el canvi, i per tant sembla que ha de ser fàcil canviar de mòbil, com ara canviar de cotxe, o potser de parella. Potser la crisi que estem vivint ens faci veure una mica diferent aquest conjunt de coses…