Com era previsible, ahir el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment la Llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N. Per cert, si volen saber el currículum de l’advocada general de l’Estat que va presentar els recursos davant del TC, no es perdin l’article de Tian Riba a ‘El Punt Avui’ (30.09.2014).
Aquesta notícia, per molt anunciada que fos, no deixa de sorprendre, perquè sembla que contribuirà a agreujar el problema, com apunta Miquel Roca. Ja fa temps que Alfonso Guerra deia que Montesquieu havia mort i ho intuíem quan el cap de l’executiu sentenciava que la consulta era inconstitucional, cosa que només correspon de fer al poder judicial. Ara ja ho ha fet, i de manera contundent, perquè prohibeix explícitament qualsevol acció orientada a la consulta, tant si la fan organismes públics, com si la fan organitzacions privades, Òmnium, l’Assemblea i fins i tot particulars. En definitiva, el TC ha complert al peu de la lletra l’encàrrec del Govern espanyol.
Aquest és un episodi més del neoinstitucionalisme que reneix amb la globalització, en virtut del qual determinats organismes s’uneixen per defensar-se d’amenaces externes i protegir els seus mercats. Així, davant del “desafío catalán”, els poders executiu, legislatiu i judicial espanyols s’han unit. I, com escriu Pilar Rahola, quan no hi ha separació de poders, és balder apel·lar a la legalitat, perquè la política mana sobre la llei, i muts i a la gàbia!
Evidentment, qui en surt més malparat és la democràcia i, en el cas de Catalunya, la nostra singularitat cultural. Potser per això Salvador Cardús parla de la conveniència de la transgressió.
Així doncs, ara què? Enric Juliana vaticina que el PP i el PSOE promouran una reforma constitucional, perquè encara tenen els dos terços dels vots necessaris per fer-ho, i potser l’any vinent ja no.
Mentrestant, els catalans potser opten per seguir fent campanya pel 9-N, cosa que pot provocar la suspensió de l’autonomia de Catalunya i encendre amb la violència un procés català caracteritzat fins ara pel seu civisme. Així doncs, a partir d’ara, els polítics i les institucions catalanes hauran de mesurar molt com fan les coses. Perquè, com diu David Miró al ‘Diari Ara’ (30.09.2014), “David només podrà vèncer Goliat si s’esforça per sobreviure moltes hores en el combat, esperant que se li presenti l’oportunitat”.
