Cal diferenciar, però, que la desafecció (80%) no s’ha d’entendre de la manera que ho fan els partits polítics tradicionals. Entre els professionals de la política sovinteja l’afirmació que la societat civil pateix el mal del desinterès envers la política. Ans el contrari. Atesa la situació política, econòmica i social, l’estudi demostra que els catalans i les catalanes desdenyen amb intensa indignació el full de ruta d’un sistema polític basat, exclusivament, en els reajustaments estructurals, sinònim de desmuntar l’estat del benestar. Els repugna el sistema, però no pas la política.
O dit d’una altra manera, intens rebuig envers el ‘modus operandi’ dels partits que fa dècades que ocupen l’hemicicle i que han consentit la prostitució del sistema: enriquiment d’uns pocs mitjançant la impunitat dels imputats en delictes de corrupció i la contínua obediència servil a la troica i als mercats, en detriment de la majoria de la població, cada vegada més pobra i amb un índex més alt d’exclusió social.
El baròmetre realitza una fotografia social que cal interpretar correctament. La radiografia demostra que la ciutadania refusa la figura del polític tradicional. Li fastigueja el professional de la política allunyat de la realitat en què es troben immerses milers i milers de persones: desnonaments dramàtics, retallades del serveis públics, abaratiment de l’acomiadament. Li repel·leixen uns polítics que estan més preocupats pel benefici propi que no per donar prioritat a les necessitats reals de la població.
La matisació esdevé fonamental a l’hora de dur a terme una anàlisi correcta de l’enquesta. No tenir-la present falsejaria el resultat. En un percentatge similar, el baròmetre detecta un elevat interès de la gent per la política (70%). No es tracta d’una afirmació gratuïta. L’enquesta dibuixa una major implicació de les persones pel que fa a la participació en protestes i reivindicacions socials: una bona prova la trobem en l’autoorganització popular en defensa de l’educació, de la sanitat, marea de marees, i en contra de la injustícia social i de la corrupció.
El poble és conscient de les mancances sistèmiques, tant en l’àmbit nacional com en el de les insolidàries polítiques socials i en el del injust repartiment de la riquesa. És per això que ha dibuixat el seu propi full de ruta, tot deixant de banda un sistema que ha entrat en fallida tècnica. Un sistema poc transparent i que no permet l’exercici de la democràcia participativa real.
En aquest context de nul·la transparència, d’emparament dels imputats, de complicitat amb els encausats en delictes de corrupció i amb els lladres amb corbata, la societat és ben conscient que cal un canvi de paradigma i, carregada de la força de la raó, ha emès la seva sentència: l’actual ordenació social és corrupta. Cal reiniciar-la i passar-li l’antivirus.
Polítics del món, esteu al servei del poble i no el poble al vostre servei. Escolteu el so de la seva veu o, si no, potser allò que sentireu serà el so d’un tsunami social que se us empassarà.
