Una dita molt antiga diu que d’allò sublim a allò ridícul només hi ha un pas. Els il·luminats messiànics de la CUP es creien de debò ser sublims, però estan immersos en el ridícul fins al coll. Això no seria greu si no fos que internacionalment també posen l’independentisme català en ridícul. La impressió, des de Madrid fins a Beijing en aquests moments només pot ser una: “Amb aquest personal voleu ser independents? No ens feu riure…”
Ara almenys tenim un panorama clar, eleccions al març i a posar-hi tothom el coll per tal que aquesta vegada surti de les urnes una majoria clara per l’independentisme sense reserves.
Sóc dels que pensava que anar a noves eleccions ens feia perdre massa temps. Un temps que en realitat no tenim. Però ara la situació no ha deixat cap altra sortida assenyada. Només un govern fort pot portar Catalunya a la independència. I un govern només és fort amb una majoria parlamentària assegurada, cosa que la masofòbia cupaire hauria fet molt dubtosa.
Els de la CUP ni s’han llegit una de les lliçons essencials del funcionament de la democràcia: una minoria pot obtenir concessions de la majoria, però mai no pot obligar aquesta a renunciar a punts que per ella siguin essencials. I si la minoria tensa tant la corda aquesta es trenca i es queda amb les mans buides.
L’Endavant de la Sra. Gabriel s’ha convertit en un “enrere” per la nostra terra. Quan a finals de febrer o a començaments de març haguem de tornar a les urnes, confiem que els electors hagin après bé la lliçó i, com he dit abans, votin de manera que l’independentisme tingui una majoria segura al parlament. I si no ho fan així, llavors potser sí que haurem d’esperar que una nova generació aconsegueixi treure Catalunya del pou, que fins llavors la revenja espanyola haurà fet molt més fons que ara.
I si fos així, la gent de la CUP s’hauran guanyat ben bé totes les medalles que l’estat espanyol concedeix “por servicios destacados”.
Pel que fa a la fórmula de presentació a les noves eleccions, és a dir si ERC i CDC es presenten separades o renoven el JxSí, jo aquesta vegada crec més eficient la fórmula de presentar-se separats, amb el compromís de formar govern conjunt (tan ample com es pugui). D’aquesta manera s’obriri la porta per votar ERC als que no traguen en Mas, i per votar CDC als que tenen por de veleitats massa esquerranoses (p.e. els votants de les restes d’Unió). Això, però ho sabrem ben aviat.
