Penso que ja s’ha dit tot. Fins i tot, sabem allò que no es diria en campanya. Ara ja sabem tothom on està situat. I ara també sabem que la CUP ha manipulat totes les votacions. Sabem que la tupinada ha estat monumental. Pel qui no en tingui informació, li cal consultar al directe.cat i escoltarà el testimoni d’un que hi era present com a observador.
Reconec emperò que hi ha molts arguments per no repetir les eleccions. La gent que diu un sí poruc pot ser que tingui un peu preparat per saltar a la banda de Podemos, amb la promesa d’un Referèndum acordat. Pel mes de març, però, la situació a Espanya ja s’haurà clarificat. Podemos pactarà amb el PSOE deixant penjada la promesa, per altra banda totalment irrealitzable sense el concurs de forces imprescindibles per tirar-lo endavant. La gent ja haurà vist que es tracta d’un segon “apoyaré”.
Els arguments del President per anar a unes noves eleccions són poderosos. Volem fer un procés del tot net. De totes maneres, President, si l’objectiu és la independència i molts països hi han arribat per camins trencats i anant pel dret, per què no podriem embrutar-nos una mica, o bastant, cedint als cupaires?
La meva pregunta és retòrica. Perquè jo ho faria si fos condició “sine qua non” per fer la independència. I aquest no és el cas. Al Parlament necessitem i necessitarem la CUP no només per nomenar el President. Necessitarem la CUP per fer el Govern, per fer les lleis de les estructures d’Estat, per aprovar els pressupostos. Els necessitarem per tot. Ningú dels unionistes ens donarà suport. I cada vegada haurem d’esperar tres mesos, amb el fantasma de les tupinades de la diputada Gabriel?
Tal com està la situació, cal anar a una segona volta i que sigui President el que proposi la llista més votada. I si és així, tinguem-ho en compte a l’hora de fer les aliances. No podem fer un President amb llistes de perdedors.
