L’antiga La Hormiga de Oro del Portal de l’Àngel de Barcelona tanca. Aquesta venerable institució barcelonina era centenària. Fou fundada per Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, antic diputat carlí pel districte de Berga. En Llauder va ser l’ànima de la reforma dels carlins després de la tercera de les carlinades (1872-1876). Va defensar i crear tot un aparell d’agit-prop del carlisme integrat per tres importants institucions:
-Va fundar “El Correo Catalán”, diari carlí que al llarg de cent anys es va editar a Barcelona. Va ser una important eina, durant molts anys controlada per la família carlina dels Roca Junyent. El pare i avis del polític de CDC, van ser els propietaris i qui cuidaven dels més purs valors tradicionalistes en aquest periòdic. Posteriorment va ser adquirit per l’entorn de Jordi Pujol i, en no ser rendible, fou tancat.
-També es fundador del setmanari il·lustrat “La Hormiga de Oro” que durant molts anys va defensar els valors del catolicisme i de l’integrisme a Catalunya. Un exemple és que la primera referencia del Pi de les Tres Branques va sortir a les pàgines d’aquest setmanari en un escrit de Francesc Muns i la portada de “La Hormiga de Oro” número 6, de 5 de febrer de 1887, es un gravat del Pi. Incloïa el text de Francesc Muns sota el títol de “Variedades, El pino de las Tres Ramas”. Comença dient: “Saliendo de Berga por el camino que dirige a San Lorenzo dels Piteus, atravesando a lo largo el termino de Espinalvet, a poco de haber entrado en el de Castellar del Riu, en el centro de un pintoresco llano rodeado de altísimas montañas, conocido por el Pla de Campllonc, se eleva el famoso pino que representa el gravado reproducido en este número.. Para terminar hemos de encarecer a los aficionados a las bellezas naturales y artísticas de nuestro país, que no dejen de verificar una excursión por la región bergadana, seguros de hallar bellezas que les encanten y enseñanzas que sorprenda”.
-La llibreria La Hormiga de Oro, transformada fa pocs anys en La Formiga d’Or, on es podia trobar tot tipus de llibres religiosos i catalans. Els darrers anys es van associar amb Happy Books i la cosa va canviar una mica.
Quan tanca una venerable institució com aquesta, tots n’hem d’estar preocupats. No pot ser que al Portal de l’Àngel només hi pugui haver botiges de roba pret a porter. Enyoro la Barcelona sense turistes pertot arreu. A una vella institució La Hormiga de Oro només li pot quedar la botiga de vende d’objectes religiosos al claustre de la Catedral de Barcelona.
