Des que ahir es va conèixer la pregunta que UDC plantejarà a la seva militància que he llegit diverses reaccions diguem-ne instintives en la direcció, fem-ho suau, de decepció. Les entenc i les comparteixo, jo també vaig tenir una primera reacció així, però un cop deixats anar un parell de renecs, posem-nos altre cop tots a la feina d’aconseguir costi el que costi i sense tirar mai la tovallola, que UDC signi el full de ruta.

He sentit dirigents d’UDC defensant que el seu partit té dret a tenir el seu propi full de ruta. Em permeto discrepar.En aquest moment no. El moment és massa trascendent, és massa decisiu, és massa irrepetible com per deixar-lo passar.

El full de ruta signat no és ni el de Convergència, ni el d’Esquerra Republicana ni el de l’Assemblea Nacional, ni el d’Òmnium Cultural, ni el de l’Associació de Municipis per la independència, que són qui l’han signat de moment. És el de l’acord d’aquestes entitats i partits. Així de simple, així de necessari. Si ets un partit sobiranista, com UDC ha tornat a confirmar en el dia d’avui en diferents mitjans, en aquest moment no tens elecció, has d’afegir-te al full de ruta.

El 27S el podem guanyar, i tant que sí, i així iniciar el procés cap a la plena sobirania, però només el guanyarem, un cop descartada la llista única, si totes les forces sobiranistes signen el full de ruta i les que no ho són no el signen, esdevenint per tant plebiscitàries indubtablement. Si una sola força sobiranista no el signa, no hi ha possibilitats.

Ens ha costat molt arribar fins a tenir l’oportunitat de poder decidir. Estem a molt pocs mesos d’iniciar el camí irreversible cap a la independència, no la podem deixar passar de cap de les maneres.

La història no ens pot jutjar dient que junts vam aconseguir, amb molts esforços, tenir l’oportunitat de votar la independència, però que la vam desaprofitar per diferències de matís.

Hem fet manifestacions massives el 2010, 2012, 2013 i 2014 cridant independència, 2.300.000 persones vam desafiar la prohibició del govern espanyol i vam participar en el 9N. Tot plegat ens ha dut a un escenari d’eleccions que només depèn de nosaltres que siguin plebiscitàries a ulls de tot el món. Ho hem fet junts, ara seria imperdonabable no arribar-hi també junts. Si passés seria inadmissible que un polític que hagi intervingut per impedir-ho es pregunti el perquè del distanciament entre partits i societat.

Des de la més humil modèstia però alhora amb tota la fermesa de la que sóc capaç demano, suplico a Unió Democràtica de Catalunya, que sigui coherent amb sí mateixa, amb la seva llarga i dolorosa història, i ara que en té l’oportunitat s’adhereixi a un full de ruta que ens ha de dur a la plena sobirania, principal anhel del partit. Igual que quan sigui el moment ho demanaré a la CUP i a Iniciativa per Catalunya i tan de bo ho pugués fer al PSC.

No és cert que adherir-se al full de ruta farà debilitar i desdibuixar el partit front altres formacions, és exactament a l’inrevés. A partir d’aquesta adhesió permetrà al partit posar en relleu el model de país, de societat que vulgui defensar.

No podrem perdonar que ens posem d’acord “contra l’estat espanyol” per muntar el 9N amb una pregunta que totes les formacions van subscriure i que siguem incapaços de fer-ho ara que només depèn de nosaltres.

Guanyem el 27S, guanyem-lo, i això permetrà a cada una de les diferents formacions defensar el model de societat que considera millor. Si el perdem, cap d’aquestes formacions, cap, el podrà desenvolupar.

Marc Carrasco
Barcelona, 1965. Va estudiar Ciències de l’Educació a la UAB tot i que no va acabar. Porta més de 20 anys en el sector assegurador, ocupant diferents càrrecs en diferents entitats, totes elles catalanes. Ha heredat el mateix que intenta transmetre als seus fills: un profund amor per la família, pel seu país, i pel Barça, amb el màxim convenciment i respecte per a tothom.
@Pitxu14
Article anteriorEmbolica que fa fort
Article següentLa Formiga d’Or