En la gran farsa de l’escandalós procés a Madrid contra els polítics catalans, sembla que els jutges actuïn segons el principi “endavant a ulls clucs”. És a dir, que s’arrisquen que els tribunals europeus competents a Luxemburg més tard invalidin tant les sentències com tot el procés.
La qüestió és, primer que tot, treure de la circulació els acusats en l’equivocada esperança que l’independentisme es desinfli. Es demostra a cada dia del procés. Els testimonis de la fiscalia (entre ells, gairebé 200 policies i guàrdies civils) podien tots parlar lliurement sobre les seves personals opinions i sentiments en els esdeveniments del referèndum català del 1.10.2017 i en les protestes contra la intrusió de la policia espanyola a la Conselleria d’Economia el 20.09.2017. Als testimonis de la defensa, en canvi, cada declaració i cada pregunta dels advocats que no encaixen en el marc arbitrari del president del tribunal (p. e. sobre les ferides sofertes per la brutal actuació de la policia) són tallades bruscament i, a més, encara acompanyat d’observacions que demostren el partidisme del jutge. En opinió dels advocats de la defensa i de la majoria d’observadors, aquestes observacions ja són prou per a aconseguir l’anul·lació d’aquesta farsa a Luxemburg.
La venjativa justícia espanyola també accelera en altres casos. Ja vaig informar (“La repressió espanyola s’amplia”) sobre els expedients oberts a 30 funcionaris catalans per malversació, desobediència, falsificació de documents, traïció de secrets i prevaricació. A part potser de desobediència, són retrets completament insostenibles en un país democràtic. Però ara el jutjat núm. 13 de Barcelona encara ha afegit per a 28 dels 30 encartats una acusació per “constitució d’una associació criminal”. Si hom torna a llegir al meu article citat quins era la feina dels acusats, només es pot arribar a la conclusió que –per a la preparació i execució del referèndum d’independència– tot l’aparell complet de governació català (govern, Parlament i funcionariat) és qualificat d’associació criminal. Una “associació criminal” que en totes les darreres eleccions ha aconseguit la majoria absoluta d’escons al Parlament. Sobre això i altres “curiositats” de la justícia i del govern espanyols informen de manera objectiva i exemplar al públic germanòfon els articles de Ralf Streck.
Mentrestant, el cap del govern espanyol Pedro Sánchez reacciona tot ofès si la política catalana no segueix els seus desigs, encara que ell refusa qualsevol diàleg amb els mateixos arguments que l’anterior govern conservador. Però el temps que els catalans li donaven el seu vot sense contraprestacions ja ha passat definitivament.
D’aquí a pocs dies, quan sigui publicat el resultat oficial de les eleccions europees, possiblement hi haurà a Brussel·les els dos polítics catalans més prominents, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, com a nous diputats. L’un a l’exili, l’altre a la presó. Totes les enquestes ho donen per gairebé segur. I no s’hi valdrà cap més trampeta. Espanya haurà d’acceptar aquesta elecció i respectar la seva nova immunitat. I llavors a Brussel·les i a Estrasburg serà molt difícil de seguir ignorant la veu de Catalunya. Esperem a veure què ens porta el 26 de maig.
