[La gran farsa (1)] [Llegiu-lo en alemany]
Després de 15 mesos de presó sense poder parlar públicament, Oriol Junqueras, vicepresident i ministre d’Economia del govern català il·legalment destituït, s’ha pogut manifestar el 14 de febrer davant del Tribunal Suprem espanyol com a primer dels presos polítics catalans. S’ha negat a respondre preguntes del tribunal i de la fiscalia, la competència dels quals no reconeix. Només ha contestat les preguntes del seu advocat Andreu van den Eynden. Les seves declaracions han durat més de dues hores i les ha fet sense cap paper al damunt de la taula. Aquestes dues hores han demostrat altra vegada la magnífica personalitat del català. Aquí, de manera molt curta, algun extracte de les seves paraules.
“Ho seguirem intentant. Sigui quin sigui el resultat d’aquest procés.”
“El referèndum és l’única via possible per resoldre la situació a Catalunya. És l’aplicació de la democràcia.”
“Som independentistes, però abans som republicans, abans som demòcrates i abans som bones persones.” (Riures d’alguns periodistes)
“Des del meu punt de vista, res del que hem fet és delicte; treballar per la independència de Catalunya no és delicte, fer un referèndum no és delicte… És absolutament evident que és una acusació forçada.”
“Si res del que hem fet és un delicte, és evident que l’argumentació de les acusacions no se sustenta.”
“La voluntat seguirà sent la del diàleg. Això no es resol posant gent a la presó.”
“El debat parlamentari a Europa és inviolable des de fa segles… Davant l’evidència que l’independentisme es convertia en una majoria parlamentària va comença a tractar-se com alguna cosa que cal evitar a tota costa… tancant el pas a qualsevol debat sobre aquesta qüestió.”
“Les urnes acostumen a ser una solució. No són l’única, però són imprescindibles per resoldre algunes situacions.”
“Tot el què volíem fer era públic, era als programes electorals i sempre d’acord amb els principis democràtics de la Unió Europea. Ho reitero i repeteixo per si algú ho vol entendre.”
“Votar no és un delicte. Impedir-lo per la força, sí.”
“Mai hem avalat cap reacció violenta ni l’hem buscat. Mai, ni tan sols responent a les crítiques… No hi pot haver cap dubte que tinguéssim un comportament pacifista.”
(Sobre l’acusació de malversació): “Als contribuents no els va costar res el referèndum… El mateix ministre d’Hisenda va negar que hi hagués hagut malversació.”
“S’ha vist en totes les televisions del món com es colpejava a gent que no feia res… La violència policíaca era injustificada i innecessària.”
“Cal respectar el vot dels ciutadans i seguir la via política… Tots els demòcrates s’han de sentir interpel·lats en buscar una solució política en l’àmbit del principi democràtic, en el respecte a la convivència, els drets fonamentals, els drets humans.”
I a aquest home l’amenacen amb 25 anys de presó. Per fets que –encara que la política i la justícia espanyoles conscientment interpretin falsament la Constitució– segons els articles 10.1 i 96.1 de la Constitució, eren absolutament legals.
La vulneració de la Constitució i de les lleis per part de la política i dels alts tribunals espanyols ha fet Espanya a poc a poc ingovernable. I això només és el començament d’un desenvolupament que no hauria calgut mai que es produís, si llavors, el 2010, no haguessin demolit grollerament l’estatut d’autonomia català. I aquells vents porten les tempestes d’ara.
