L'Espolsada

Amigues, amics,

El divendres 15 de febrer vaig assistir a una vesprada deliciosa. La celebració del 12è aniversari de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses, el meu municipi. Aquesta és una llibreria del segle XXI. Vull dir que, malgrat la crisi del llibre i de la lectura, és una llibreria que funciona a tota màquina i no en un lloc fàcil. Les Franqueses és un municipi molt dispers, consta de cinc pobles (per als qui no ho domineu): Corró d’Avall, Bellavista, Llerona, Corró d’Amunt i Marata. L’Espolsada està ubicada a Corró d’Avall, que té uns 9.000 habitants. Allí, la Fe hi va muntar la seva llibreria, L’Espolsada, quan la plaça on està situada semblava un desert de ciment. Ella és una dona culta i emprenedora, amant dels llibres i això, encara que no sigui suficient, és el més important. En aquests 12 anys, i en una superfície que no sé si deu arribar als 100 m2, va anar creant un caliu que avui escalfa culturalment un espai que va més enllà del relativament ampli territori de les Franqueses del Vallès. Resumint: hi ha endegat una munió d’activitats a l’entorn del llibre. Clubs de lectura per a infants i adults, contacontes, presentacions de llibres amb la presència d’autors i autores de primera línia, lectures públiques, s’ha mogut per les escoles; ha sabut i sap triar els llibres, sap recomanar a cada tipus de lector el llibre que cerca. Sempre que m’ha fet de prescriptora m’ha encertat el meu llibre.

Com tots i totes deveu saber, jo soc del ram, però si entro a l’Espolsada sempre surto amb un llibre. Com a editor, he visitat centenars, potser milers, de llibreries de Catalunya, Espanya i Iberoamèrica, moltes d’elles en repetides ocasions i amb bona relació personal amb el llibreter o llibretera. Ho dic sincerament: la millor, la Fe Fernàndez Villaret. Ha tingut merescuts guardons i encara n’hi falten. Endemés d’ENTENDRE (en majúscules) de llibres, sap conrear un estreta relació amb autors, editors, distribuïdors i, no diguem, amb els lectors-clients. Doncs bé, va celebrar els 12 anys de L’Espolsada amb un acte espatarrant en qualitat, caliu, diàleg presentador-autor i un ple absolut, amb gent defora la porta perquè no hi cabia. Un arranjament de l’espai molt acollidor, amb tauletes on es podia picar i fer la copeta. La que en sap, ho fa tot bé de dalt a baix.

Després de la presentació d’un vídeo molt ad hoc, amb escenes sobre les activitats de la llibreria, la Fe ha introduït, amb la desimboltura d’una presentadora culta i professional, les patums de l’acte. Ni més ni menys que l’autor-filòsof Xavier Antich i el presentador-dialogant David Fernàndez, sí, el periodista ex diputat de la CUP, que no crec sigui parent de la Fe; ara hi caic. El títol del llibre presentat era La voluntat de comprendre que, naturalment, em compraré a L’Espolsada un proper dia amb calma -no he recordat endur-me les meves eines habituals, la llibreta i el boli. Però el diàleg a tres bandes (no sé si es pot dir triàleg), perquè la Fe també en formava part, s’ha desenvolupat amb una naturalitat, un nivell intel·lectual i una amenitat que ens han fet passar gairebé dues hores sense adonar-nos-en. I no ho dic per mi, que ja hi havia anat d’hora per poder asseure’m, sinó per la majoria d’assistents que han aguantat drets sense mostrar cap impaciència; crec que si l’amfitriona no hagués clos l’acte encara hi seríem, i a gust.

La voluntat de comprendreEl títol escollit per a l’acte era “Diàleg al voltant del Llibre”. Per a la gent que freqüenta les llibreries, biblioteques i llegeix, la conversa entre els tres ha estat un regal per als sentits i per a la intel·ligència. Han parlat sobre la llibreria, la biblioteca, el llibre, la lectura i la cultura, de manera que els més lletraferits semblaven, o semblàvem, que descobríssim els valors i les delícies d’aquesta pràctica. És allò que creies que n’estaves convençut, però t’has adonat que et faltava molt per acabar de ser conscient d’allò que t’aporta la lectura i tota mena de cultura. Tinc la memòria rovellada i m’havia deixat els estris de prendre notes, així que m’haig de limitar a elogiar com han sabut explicar el valor i el plaer de la lectura la Fe, el Xavier i el David, que han acabat de convèncer els més convençuts. El tros de memòria que em queda recorda coses com, aproximadament: “la riquesa que transmet la lectura la trobes quan te la donen”. No era així, però… i mira que jo també he escrit bastant sobre el llibre i la lectura, però em vaig sentir molt petit i avergonyit, no de haver-ne escrit, sinó de la meva pobresa o incapacitat de captivar com ho ha fet el trio d’avui a L’Espolsada. Potser una altra que ha dit el Xavier Antich i que el David Fernàndez portava gravat a l’esquena del seu jersei, ha estat “L’arma més constructora és la lectura”.

Quedi ben clar un altre aspecte. S’ha parlat de llibres, autors o lectures de tota mena i color, però el groc dominava en els cors i les solapes de la immensa majoria dels assistents. El català amarava l’ambient, però s’ha parlat del Quixot, de l’art francès, d’Europa (amb certa nostàlgia del que hauria de ser), de respecte, de llibertat sense la qual no hi ha cultura, o  que aquesta la trobem, si la busquem, pertot arreu menys en els pressupostos de les administracions públiques. Jo només hi afegiria que la lectura ha de ser comprensiva, com l’escriptura, i així s’ha d’ensenyar a l’escola. Comprar un llibre sense llegir-lo és un acte consumista. Llegir un llibre sense entendre el que diu no serveix per a gran cosa. Personalment, crec que hi ha bons escriptors i per tant bons llibres, però falten més i bons lectors perquè la societat futura sigui millor. Cal passar, també, per llibreries com L’Espolsada. Fe, felicitats i gràcies!

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana