Fa una mica més d’un mes escrivia en aquest mateix espai, en un moment en el que predominava l’optimisme, que la pandèmia no havia passat. Aleshores tots els indicadors anaven a la baixa, mentre que ara tots van a l’alça. Comentava aleshores que no temia un augment d’hospitalitzacions greus.
Ara les coses s’han girat i tot va a l’alça. No detecto un gran pessimisme, però sí temor i en algun cas sorpresa. Continuo creient que no hi hauran situacions tan greus com fa uns mesos. Això sí, tenim el risc de col·lapsar l’atenció primària per la gent que no es troba bé i va a veure què. Amb tot, en aquest tema no és temps de profetes.
Convé recordar que les vacunes tenen la funció primària de generar anticossos i una altra, que no es cita gaire, de promoure la immunitat cel·lular. Els anticossos decauen amb el temps, possiblement als sis mesos estan estabilitzats a un nivell relativament baix, mentre que la immunitat cel·lular no, dura anys o fins i tot per vida. A tothom li decauen els anticossos, però no la immunitat cel·lular. El problema és que no tothom adquireix aquesta immunitat. És el cas de les persones immunosenescents o immunodeprimides. La immunosenescència és bastant habitual en persones grans o amb algunes patologies.
Així, dues persones vacunades en el mateix moment, podrien tenir una disminució d’anticossos similar, però una podria haver generat una immunitat cel·lular més gran que l’altra i per tant seguiria sent resistent a la malaltia.
Sovint s’oblida que el dèficit de vitamina D dona lloc a una immunitat cel·lular menor. Poblacions ben vacunades però amb dèficit de vitamina D, tindrien una immunitat amb data de caducitat, mentre que amb nivells elevats de vitamina D no passaria això. El cas portuguès és paradoxal. Una vacunació a un nivell molt alt, el més alt del continent europeu i ara tenen nombre molt alt de contagis. La meva hipòtesi és que la seva immunitat cel·lular és baixa. Els portuguesos tenen un gran dèficit de vitamina D i per tant són candidats a tenir immunitat amb una data de caducitat d’uns sis mesos. Pensem, però, que no es tracta de tot o res. Contagiar-se vacunat gairebé sempre permetrà recuperar-se sense grans conseqüències, però no sempre.
Les segones i terceres dosis serveix per a dues coses. La primera és tornar a elevar la concentració sèrica d’anticossos, i la segona potenciar la immunitat cel·lular. Possiblement, els recordatoris serveixin per augmentar la immunitat cel·lular de la població menys immunocompetent i fer-la més resistent als atacs del virus. Probablement les persones grans estaran obligades a repeticions periòdiques.
Les darreres dades comunicades pel departament de Salut mostren que el nombre més gran d’infectats està en el grup de 0-9 anys, és a dir nens no vacunats. El segon grup és el dels joves de 10-19 anys, i el tercer és el dels adults de 40-49 anys.
Contagis no vol dir hospitalització. Més del 60% dels que ingressen a l’hospital tenen les dues dosis. Els menors de 60 anys que ingressen als hospitals no estan vacunats mentre que els més gran sí ho estan. La probabilitat de contagiar-se havent estat vacunat fa uns mesos augmenta amb l’edat. Independentment de l’edat els d’anticossos decauen amb els temps, però la immunitat cel·lular normalment és més baixa en els més grans.
Per a mi és evident, que hi ha una mesura immediata necessària, per sort decidida. La tercera dosi recordatori als més grans i persones amb patologies.
La segona cosa a dir és recordar que Catalunya té un nivell de vitamina D relativament baix i que a l’hivern encara baixa més, cosa que afavoreix una menor competència immunitària. Quan més temps faci de la segona dosi, més risc per a les persones poc competents immunològicament. Em sorprèn que no es faci èmfasi en una mesura preventiva tan evident. Tenim el risc que ens passi com a Portugal.
La tercera és preguntar quantes escoles tenen un senzill aparell de mesura de CO2 a les aules per saber en quin moment es convenient augmentar la ventilació. Les mascaretes al patí penso que són prescindibles, mentre que no ho és eliminar l’aire viciat de les aules malgrat la mascareta. Hi ha més risc a l’aula amb mascareta i aire viciat que al pati sense. Per cert, aquest aparell hauria de ser obligat per poder admetre gent en els interiors de qualsevol tipus d’establiment. Més que no controls horaris, certificat i control de ventilació. Malgrat el que ens han estat dient durant mesos les autoritats educatives contradient les evidències científiques, els nens sí són un vehicle de contagi encara que ells siguin asimptomàtics. Ara ja és públic i notori. Evitar que transmetin el virus ajudaria molt a controlar la pandèmia.
I als adults joves, recordar-los-hi que no vacunant-se perquè ells es creuen “forts” i “invencibles” davant del virus poden cometre homicidi involuntari amb algun parent pròxim.
Els vacunats també contagien. Aquesta frase l’he sentit molt als contraris a les vacunes. És cert, contagien si estan infectats, però per a què ho estiguin han d’estar baixos d’anticossos i tenir la immunitat cel·lular baixa, cosa que podrien evitar tal com he comentat abans. Malgrat tot, no oblidem que la probabilitat que un no vacunat jove s’infecti és 10 vegades més alta que la que té un vacunat.
