La mar i el cel avui s’han unit,
no sé on comença un i acaba l’altre,
semblen engolits per la gola del diable.
Busco la barca que navegava mar endins,
s’ha perdut en la grisor de la boirina,
tot és trist, uniforme, sense colorins
dels dies serens sense teranyines.
Miro el paisatge tant estimat
i penso que mar i cel s’han abraçat,
juganers l’un i l’altre s’han buscat,
i es bressolen amorosos de bon grat.
Trobo a faltar la ratlla de l’horitzó,
que separen l’aigua i el firmament,
perquè no entenc on s’acaba la fusió,
i em remou tot el pensament.
No hi ha lluna ni estels, tot és confós,
ni la llum d’un vaixell puc endevinar,
ni el resplendor del far no té color,
mentre el silenci em convida a somiar.
