Ha passat un altre “Día de la Raza” i, com ja va essent habitual durant els darrers anys en què l’independentisme ha pres la iniciativa, l’espanyolisme ha convocat mobilitzacions a Barcelona. La més gran –per dir alguna cosa- ha estat impulsada per l’entitat Societat Civil Catalana, una organització que compta amb una setantena de socis i, no obstant això, s’ha pogut permetre fletar autobusos gratuïts des de tots els racons d’Espanya, anunciar-se a pàgina sencera als principals diaris catalans i muntar una pantalla gegant a la Plaça de Catalunya.
Malgrat totes aquestes proeses financeres de dubtosa pulcritud, la manifestació no ha pogut aplegar més que uns pocs milers de persones que amb prou feines han omplert el centre de la Plaça de Catalunya. Paral·lelament, a Montjuïc hi ha hagut una altra manifestació d’uns pocs centenars de neonazis –d’aquests també n’hi havia a la de SCC, tal com certifiquen les imatges. De la mateixa manera, el passat 11 de setembre van intentar fer a Tarragona un cop d’efecte completament fallit mentre que els carrers de Barcelona s’omplien per una de les manifestacions més grans de la història d’Europa i ho feien a favor de la independència de Catalunya.
Els partits espanyolistes segueixen repetint la cantarella de la majoria silenciosa. Una cantarella que no es veu corroborada mai en cap aspecte de la realitat: nosaltres som més a les manifestacions, tenim més diputats i guanyem a totes les enquestes. “La Catalunya real”, “la majoria silenciosa”, “el que de veritat interessa a la gent”… són denominacions buides de contingut que només acaben oferint exhibicions de personatges excèntrics, banderes neonazis, aguilots i xerrameca estèril. Déu nos en guard, que això fos la Catalunya real.
