Era el 5 de gener del 1960, a tres minuts de dos quarts de nou del matí. Al xamfrà on es troben el carrer Major i el carrer de Santa Tecla de Sant Celoni, queia abatut un home vestit amb una granota blava després de rebre totes les bales d‘un carregador de metralladora. Era Francesc Sabaté i Llopart, també conegut com “el Quico”.
Quico Sabaté havia nascut el 1913 a l’Hospitalet de Llobregat i era el segon d’una família de cinc fills. Als anys 30 va entrar en contacte amb el moviment llibertari que estava en plena ebullició a la capital catalana. Després, durant la Guerra Civil –o, millor dit, la “guerra incivil”, en paraules de mossèn Pere Ribot- va ésser combatent, i amb la victòria del bàndol franquista s’acabà exiliant a l’altra banda dels Pirineus. No estava disposat, però, a quedar-se de braços plegats i esperar veure-les passar.
El 1943 va tornar a Barcelona per a combatre, juntament amb els seus germans Manuel i Josep, per mitjà d’una tàctica de guerrilla urbana. Se’ls van atribuir accions com ara atracaments a entitats bancàries o bé assassinats de membres del Frente de Juventudes, així com l’assalt al famós meublé barceloní La Casita Blanca. El 1949, essent detinguts alguns dels seus companys i el seu germà Josep mort en un tiroteig amb la policia, Sabaté es va fer escàpol i va tornar a passar la frontera. L’altre seu germà, Manuel, va ser condemnat a mort i la sentència es va fer efectiva el 1950.
L’any 1955 Quico Sabaté tornaria a reprendre les accions armades, fins al 1960. El 30 de desembre del 1960, ell i un grup de guerrillers, format per quatre homes més i una dona, van creuar la frontera per anar a Barcelona. A l’alçada de Banyoles, a la matinada del diumenge 3 al dilluns 4 de gener, van ser descoberts per la Guàrdia Civil. Els seus companys van caure i Sabaté es va poder escapolir, prèviament havent matat un tinent. Així va ser com, ferit a la cama i seguit de prop, finalment va arribar a l’estació de Fornells. Allà restà a l’aguait fins que s’hi va detenir el tren 1104, procedent de Portbou, i s’hi va enfilar.
A dalt del tren, segons la premsa de l’època, va encanonar el maquinista per tal que prosseguís amb el trajecte fins a Barcelona sense aturar-se. El maquinista va contestar que aquest propòsit no era possible, perquè si no respectaven l’horari establert es podia produir un xoc amb un altre tren. Un inconvenient afegit: havien de parar a Maçanet per canviar la màquina de vapor per una locomotora elèctrica. El maquinista va baixar encanonat discretament per Sabaté, però el cap d’estació se’n va adonar, i va poder donar veus d’alarma. Va ser d’aquesta manera com al llarg de tot el trajecte la Guàrdia Civil es va anar col·locant a totes les estacions.
Quico Sabaté se’n va adonar, i va decidir fer parar al tren abans d’arribar a una estació. L’atzar va fer que aquesta fos la de Sant Celoni. Aleshores el guerriller va començar a transitar pels carrers del poble cercant un espai on refugiar-se i on poder canviar-se de roba. Va entrar en una llar del carrer de Sant Josep. El propietari de la casa, en veure que hi entrava un individu armat, va decidir enfrontar-s’hi, creant un bon enrenou al carrer.
Mentrestant, la Guàrdia Civil i el sometent ja estaven atrafegats cercant el guerriller pels carrers celonins i amb el rebombori creat el van trobar. Va ser aleshores quan, en un intercanvi de trets, el sots-cap del sometent va buidar el carregador de la seva metralladora amb el resultat de la mort de Sabaté.
La setmana passada va fer 51 anys dels fets i el dissabte, a les 11 del matí, tal com ja va recollir l’Actualitat, es va organitzar un homenatge al lloc dels fets. El mateix lloc on, des de fa uns anys, hi ha una placa que diu: “Aquí fou assassinat Quico Sabaté, guerriller antifranquista. 5 de gener de 1960”
Article publicat a L’Actualitat del Baix Montseny
