La nit és bona quan es dorm
era la frase que repetia cada nit
amb la cadència d’una oració
apresa en la infantesa.
La nit és bona quan es dorm
era la frase invocada
per aprendre a habitar
els espais insomnes.
La nit és bona quan es dorm
era el somni desitjat,
perseguit sense treva
en successives nits de vigília.
La nit és bona quan es dorm
era –potser– l’aferrall a la vida,
el reclinatori pel cansament,
la barana de l’adeu.
La nit és bona quan es dorm
i en la nit no adormida,
barreja de somnolència i consciència.
Minuts de paper, de fang, de plom i d’aigua.
Hora d’absències i presències.
La nit és bona quan es dorm
i la mare bressa i protegeix el cos del fill,
sense futur, adormit.
Bressa el fill
amb el carcerari ritme
del mar i de la nit negra
mentre espera
amb la mirada perduda
i el pit extenuat.
arribar a un port amic.
Respira sense dormir.
Dorm desperta.
Viu amb l’esperança adormida.
Europa és un miratge.
El vaixell atansa a Sicília vencent a la nit.
La nit, avui, és salvació.
Amb la cadència del temps insomne, marcat pel tediós vaivé de les hores, la Teresa Carranza ens apropa amb la suavitat de l’oratge a una trista travessia pel nostre Mediterrani…
