La mona de Pasqua, és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. Amb els personatges de xocolata més variats, posa el punt final més dolç a les vacances de Setmana Santa, i a les celebracions que tenen lloc entre Diumenge de Rams i Dilluns de Pasqua. A través de les pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. La data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera, per tant la seva ubicació al calendari canvia cada any i oscil.la entre març i abril.
Per la Setmana Santa també hi ha la tradició on els padrins i padrines regalen palmes i palmons per anar a beneir Diumenge de Rams i mones amb ous per menjar el dia de Pasqua després d’anar a missa (tot i que ja no es vagi tant a missa). Tradició, sentit religiós, o esperit pasqual?
Si segons l’historiador sabadellenc Jordi Serrano i Blanquer, l’església catòlica està cada vegada més desconnectada de la societat. Si els catalans que es declaren catòlics practicants* han baixat del 34% al 19% en els darrers gairebé 30 anys. Si fa dues dècades els matrimonis catòlics representaven el 73% i avui en dia les unions civils son gairebé el 70% dels enllaços matrimonials. Si els joves no van a missa (només el 7,9% dels joves entre 18 i 24 anys es consideren catòlics practicants). Si per tant no som tan catòlics com fa uns anys, però seguim regalant mones de Pasqua, palmes i palmons, és per tradició, per sentit religiós o per esperit pasqual? O potser per les campanyes de publicitat i les de comunicació basades en l’opinió i en la menció (que no només publicitat) que apareixen als grans mitjans. Pastisseries plenes de xocolata i supermercats plens de dolços. Aparadors amb vestits nous per anar a beneir. I palmes i palmons plens del llaços. A més d’una campanya del Gremi de Pastissers impulsant la compra de mones (enguany se’n preveu un consum de 660.000 !).
Si des de la comunitat eclesiàstica es vol que les tradicions tornin a tenir sentit religiós (més enllà de l’esperit pasqual) ara és el moment per intentar-ho. Com? Rellançant la marca “Església”.
Com apuntava en el meu Blog, amb l’elecció del nou Sant Pare Francesc (sembla ser que ha escollit el nom de Francesc, referint-se a Sant Francesc d’Assis, no només fent referència a l’austeritat i la humilitat, sinó també perquè fou un animós a reconstruir l’església), l’Església té l’oportunitat d’apropar-se de nou al poble. De tornar a tenir contacte amb el dia a dia i amb la gent del carrer (sobretot amb els més necessitats). De saber comunicar novament el què representa avui l’Església. De com l’Església, com en temps de Pasqua, pot ressuscitar, pot renéixer, pot rellançar-se al món. De com reconvertir l’esperit de la Pasqua i la tradició, novament en un sentit religiós.
I llavors el consum de mones de Pasqua i de palmes i palmons potser tindrà una mica més de sentit religiós … I el Nadal també…
Dades*: Generalitat de Catalunya 2011 www.gencat.cat
