Qui fou, durant anys, cap de protocol de l’Ajuntament de Berga amb més de 6 diferents batlles de tot el ventall polític berguedà, -des del PSC a CiU, passant per independents i ERC- ha editat un altre bon llibre sobre La Patum. Fa molt poc temps ja va recollir en un altre volum, introbable per cert, titulat “La Patum i els administradors. 1992 – 2007”. Ara he editat part del seu treball de màster.
En Carles va ser el primer a posar un cert ordre en els temes protocol·laris de la Patum. Va ser qui va intentar ordenar i compaginar les autoritats civils, eclesiàstiques i la comparseria de Patum, cosa molt més que difícil.
“Berga és com és”, va dir un que feia de polític local, però jo crec que, gràcies a treballs i a llibres com els de Carles Cortina, Berga serà el que el poble vulgui, com la resta de ciutats i viles dels Països Catalans. No he cregut mai en la identitat diferent de la idiosincràsia berguedana. Berga és una més de els ciutats catalanes, té Patum això sí, però forma part indestriable de l’univers nacional català.
En Carles Cortina explica, com ningú no havia fet mai encara, la processó de Corpus – la del diumenge i dijous, que a Berga se’n feien dues- explica els seus orígens, el recorregut, l’ordre i la manera de fer. I com es va acabar tot. La processó del Corpus a Berga es va acabar per una mala interpretació de la doctrina del Concili Vaticà II feta per un rector. Que la processó del Corpus és l’origen de la Patum no en tinc cap mena de dubte. N’hi ha prou de mirar les altres festes de Corpus del segle XVII de Catalunya, Mallorca, València o l’Alguer per entendre això.
Els berguedans i patumaires hem d’estar molt i molt agraïts als llibres d’en Carles Cortina. Només una crítica o suggeriment, si es vol: ¿perquè no es publica en un sol volum tota la seva obra sobre la Patum? De ben segur que molts, i jo el primer, n’estaríem molt i molt agraïts.
