La Patum, com tot a Berga, ha patit les transformacions socials del temps que li ha tocat viure. Defenso i sempre he defensat l’origen catòlic, apostòlic i romà de la Patum. Sense la processó del Corpus Christi, a Berga mai no hi haguera hagut Patum. Aquells que suposadament defensen cultes primitius i suposades llegendes preromanes haurien de provar documentalment totes les seves hipotètiques teories. Una cosa és la història i una altra molt i molt diferent són les creences religioses, que quedi clar!
Ara, com en els anys trenta, es tendeix a la secularització de tot. Les esglésies estan buides i la força del clergat catòlic que havia tingut en el passat a la practica, ha desaparegut del tot. Això no és nou. Durant els anys de la Segona República va passar un fet semblant: les esquerres catalanes, en comptes de fer una política social, només sabien criticar i combatre el catolicisme. Us en posaré uns exemples:
Primer.- Segons el Llibre d’Actes Municipals de l’Ajuntament de Berga, el 27 d’abril de 1932 es modifica el programa de festes del Corpus concentrant-se en els actes de dijous i diumenge i la corporació municipal “queda eximida” d’assistir oficialment als actes religiosos de la Parròquia per Patum.
Segon.- El Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga consta que a la proposta del 23 de maig del regidor Valentí Anglada es pren l’acord de construir una nova Guita Boja perquè la d’aleshores era “de propietat privada” (aquesta era la del Patronat catòlic).
Tercer.- Al setmanari barceloní Mirador de l’11 de juny de 1931, hi ha un article sobre la Patum de Josep Maria Planes que diu: “Aquest any, la Patum és republicana. Hom ha tret la corona de l’Àliga, i com que això pel que sembla va desesperar alguns tradicionalistes (els carlins), s’han repartit profusament unes fulles que diuen : «Poble berguedà desvetllat – el que representa l’Àliga. –El reposat i majestuós ball de l’Àliga Reial representa com Berga a l’empar de la corona reial i sota el dolç domini dels seus monarques, viu tranquil·la i majestuosa sense por ni temor de cap classe – de l’enciclopèdia Espasa»” [Això vol dir que el text era extret d’aquesta enciclopèdia espanyola]. Josep Maria Planes continua al seu escrit: “l’Àliga, sense corona ha fet el seu ball amb la mateixa gràcia i dignitat de sempre. I tota la festa, aquesta festa, meravellosa de la Patum, s’ha desarotlltat amb més èxit que mai”. L’any següent l’Àliga tornava a ser coronada.
Per la Guerra Civil de 1936-1939, els mateixos que no van deixar sense destruir cap de les esglésies de Berga, també volien cremar la comparseria de Patum per catòlica, cosa que sortosament no es va fer mai. Avui, Patum de 2015, el consistori sortint a Berga de CiU ha suprimit els actes i oficis religiosos del dissabte de Patum i que les autoritats civils vagin a les passades del carrer dels dissabte. Veurem que passarà a la Patum de 2016. Esperem que la tradició, que no vull dir pas la “carcúndia” catòlica, es mantingui i que les autoritats tornin a les passades el dissabte de Patum.