Cada setembre els quioscos s’omplen de col·leccions de fascicles. Si heu provat mai de completar-ne alguna, veureu que els lliuraments s’allarguen més que la paciència humana. En la nostra col·lecció de fascicles de la transició nacional acabem de treure la cel·lofana al que porta la data de la consulta i les preguntes. Tot just d’enretirar el plàstic i l’embalum abundant alguns ens hem exclamat perquè hi sobra una peça.
Com a hores d’ara ja sap tothom, la pregunta s’estructura com una mena de desplegable. La primera diu “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” i hi pots votar “sí” o “no”. Fins aquí tot normal. Després, si has respost que sí, se’t fa una segona pregunta: “En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”. Collons, i així l’altre Estat que he votat què era? Bé, es veu que és un estat federal o confederal, acaba de dir en Joan Herrera a la ràdio. A veure, federal o confederal? O una cosa o l’altra. I en què es concreta aquest Estat?
Ara fa uns anys hi havia uns anuncis de la marca Volkswagen que afirmaven que els seus cotxes portaven Ziritione. “Oh! què és el Ziritione?” es preguntava la gent. Bé, el Ziritione no era res, només era perquè preguntessis i quedessis distret. Una estratègia de màrqueting bromista. Què és l’Estat aquest que ens pregunten? És un nou Ziritione per tenir satisfets als que es volen acontentar amb perspectives inexistents.
Plantegem una hipòtesi: imaginem-nos que la pregunta del Ziritione guanya el sí. Pensem que hi ha força il·lusos que imaginen que el Ziritione és una cosa estupenda i fantàstica però que voten no a la independència. Irremeiablement guanyarà Ziritione per sobre de la independència perquè els que votem sí a la independència hem de passar pel Ziritione per collons, però els que volen Ziritione a seques s’apuntaran els nostres vots. I aleshores què fotem amb el Ziritione? És federal? És confederal? És que hi ha algú a l’altra banda que estigui disposat a fer el més mínim pas?
Està molt bé que haguem desemmascarat els socialistes i el seu fals federalisme i que haguem fet sortir a en Duran i l’Herrera a la foto. Ara bé, quin preu estem disposats a pagar pel “consens”? Potser n’hi havia prou amb la victòria de la majoria. Tot i així, el més probable és que, vistes les reaccions immediates de PP i PSOE, tot plegat només serveixi per carregar-nos de raons –és a dir, que això tot just comença- i haguem de recórrer, definitivament, a mesures més clares i expeditives. Ni Ziritione, ni consulta. Eleccions plebiscitàries.
