Antoine Saint Exupéry té unes conegudes paraules sobre l’amistat. Em serviran, per fer unes posteriors reflexions. Diuen així: “Amic meu, tinc tanta necessitat de la teva amistat; / i assedegat d’un company que respecti en mi, / per damunt dels litigis de la raó, / el pelegrí d’aquell foc. / De vegades em cal assaborir, a la bestreta, el caliu promès, / i descansar, més enllà de mi mateix, / en aquesta cita que serà la nostra. / Hi trobo la pau /. Més enllà de les meves paraules maldestres, / I més enllà dels raonaments que em poden enganyar, / tu consideres, en mi, simplement l’home; / tu honores, en mi, l’ambaixador de creences, / de costums, d’amors particulars. / Si difereixo de tu, lluny de menystenir-te t’engrandeixo. / Em preguntes com s’interroga el viatger. / Jo, com tots, experimento la necessitat de ser reconegut, / I em sento pur en tu i vaig cap a tu ./ Tinc necessitat d’anar allà on sóc pur. / Mai han estat les meves fórmules ni els meus esdeveniments / les que t’informaren sobre el que o com sóc; / sinó que l’acceptació de qui sóc, t’ha fet / necessàriament indulgent / enfront d’aquests esdeveniments i aquestes fórmules. / T’estic agraït perquè em reps tal com sóc. / ¿Què he de fer amb un amic que em judica? / Si encara combato, lluitaré una mica en favor teu. /Tinc necessitat de tu. Em cal ajudar-te a viure.” Aquest escriptor francès, en “El petit príncep”, fa dir a un dels seus personatges “No existeixen comerciants d’amics, i els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, m’has de domesticar”. És dir, l’amistat s’ha de guanyar i cultivar amorosament.
S’ha dit que l’amistat és sovint un ideal molt difícil de viure i realitzar. I això passa perquè ens equivoquem sobre què vol dit tenir un amic. S’ ha afirmat que l’autentica amistat entre persones és generalment un “somni inassolible”.
Molière, en canvi, tal vegada decebut d’alguna falsa amistat que tingué, al començament del seu magnífic “Misantrop”, ens diu escèpticament: “Vós, amic meu ? Esborreu el meu nom de la llista dels vostres amics. Fins ara em creia ésser-ho i jo ho volia ser. Però després del que acabo de veure en vós, us declaro netament que no en sóc; no vull merèixer cap lloc ens els cors corromputs…Us n’hauríeu de morir de vergonya…Una acció com la que heu fet no té excusa de cap mena i una persona honrada se n’hauria d’escandalitzar. Us veig afalagar un home, fer-li tota mena de compliments, de protestes d’amistat, de juraments i d’abraçar-lo i tot, i quan us pregunto qui és aquest home, gairebé no em sabeu donar raó de com es diu. Així que ell se n’és anat, tot el vostre entusiasme desapareix i me’n parleu amb indiferència. Oh ! Això és una cosa indigna, covarda, infame ! Rebaixar-se així, trair-se un mateix ! Ah ! si per dissort jo hagués fet una cosa semblant, la meva pena i la meva vergonya serien tan grans que em penjaria tot seguit” …“Quin avantatge hi pot trobar que un home l’ensaboni, li juri amistat, fe, afecte, estima, tendresa i que l’ompli d’elogis desmesurats si al cap d’uns minuts acaba fent el mateix amb el primer desgraciat que passa ? De cap manera ! Ningú amb una mica de seny voldria una estimació tan prostituïda”. Així parla el personatge Alcestes perquè molts que es fan dir amics o germans, íntims, després es comporten tal com ell descriu…Hi ha molta hipocresia en el món de l’amistat. Ho detectem ? Per què, a més a més, hi ha tanta “excusatio non petita” !
Jo crec que hem de sostenir que l’amistat existeix, que apareix sovint i no pas com una “rara avis”. Per tant, les meves reflexions respondran a la reafirmació de l’amistat. Sorgiran d’un aiguabarreig -espigolant, d’aquí i d’allà- d’idees i citacions que he pres en préstec de diversos pensadors. Accepto que els mots “amic” i “amistat” els hauríem de reservar una mica més, pel que fa al seu ús, ja que amistat significa un bé tan alt, elevat i selecte, que la seva vulgarització o banalització el pot danyar seriosament. Tenia tota la raó el nostre gran escriptor Josep Pla quan distingia entre “amics”, ”coneguts” i “saludats”. Clara distinció que potser menystenim, però molt realista per mor de l’experiència universal. L’escriptor empordanès coneixia bé la realitat i la reflectí amb aquesta frase lapidària.
