No és el primer cop que escric sobre sequera ni probablement serà l’últim, mal em pesi, i tot perquè ja ens trobem en fase d’emergència del pla de sequera, que vol dir que a partir d’ara patirem restriccions d’aigua en tots els àmbits, siguin domèstics, industrials i comercials, ramaders o agrícoles i que un mal ús anirà acompanyat de sancions.
En l’àmbit domèstic ens trobem amb limitacions de consum de 200 litres persona i dia, i el pla contempla una fase 3 on estaríem amb 120 litres per persona i dia, però podríem arribar, si no plou molt, a restriccions més severes que serien d’una gravetat extrema en tots els sentits, i més si tenim en compte que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) fixa en 100 litres per persona i dia el consum mínim domèstic, això sense oblidar-nos de la situació crítica sobre la fauna i els boscos que ja estan patint molt.
De l’estalvi en l’ús domèstic se n’ha parlat molt aquests últims mesos com són les dutxes ràpides, recollir amb un cubell l’aigua fins que s’escalfa, aprofitar l’aigua de netejar verdures i fruites per regar les plantes o per fregar, la reducció de pressió a aixetes o els polsadors dobles de descàrrega als lavabos, rentar-se les mans i només obrir l’aixeta per esbandir-les o utilitzar un got per rentar-se les dents entre moltes més actuacions, com seria omplir amb càrrega complerta les rentadores o els rentaplats abans de posar-los en marxa, i si no tenim rentaplats utilitzar galledes ja que l’aigua sobrant la podem reutilitzar pels vàters i molts altres consells d’estalvi que trobareu en les diferents campanyes que fa la Generalitat, els municipis o les Diputacions, i si bé cal conscienciar que aquesta és una tasca de responsabilitat individual, n’hi ha d’altres que depenen molt de les polítiques públiques que s’adopten.
Com diu l’anunci de la Generalitat, l’aigua no cau del cel, i els pronòstics és que a més a més trigarà molt a fer-ho amb suficient quantitat per resoldre el problema, per tant, i davant el canvi climàtic, tocarà potabilitzar l’aigua. Caldrà construir noves dessaladores i regeneradores, però compte, que aquestes requereixen força energia elèctrica, i per tant la inversió i la previsió que aquestes siguin en energies renovables també és una prioritat. Fa molts anys que es parla de la necessitat de canviar els dissenys dels habitatges i fer-los més sostenibles, des de la instal·lació de les plaques solars a la reutilització de les aigües grises o instal·lant depuradores als soterranis, però són ben poques les noves edificacions que es construeixen resolent aquests temes.
Els municipis haurien de preveure la instal·lació de dipòsits d’aigües freàtiques, aprofitament de les aigües de pluja o dessalinitzadores o potabilitzadores que malgrat que depenguin d’autoritzacions de l’òrgan competent, requereixen terrenys i espais adequats. I sense haver de demanar permís al gestor, podrien regular per ordenança aspectes prou importants i impactants en el consum de l’aigua com són que les noves construccions disposessin de reutilització d’aigües grises, o que es disposessin de depuradores als soterranis, o bonificant la instal·lació als habitatges antics de mesures d’estalvi, o limitant la construcció de piscines d’ús particular, i per descomptat regular o subvencionar als polígons industrials antics mesures de potabilització d’aigua i de reducció de consums amb elements de generació d’energies verdes, i establir-ho als nous polígons a construir com una obligació, perquè l’esforç ha de ser de tots i, per últim i no menys important, recuperar la gestió de l’aigua per part del municipi perquè els serveis de l’aigua han de gestionar-se pels ens públics amb la missió de servei públic, perquè l’aigua és un servei bàsic i essencial que és de tots i no hauria d’estar en mans privades perquè, com diu la campanya, “L’aigua no cau del cel”.
